Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gota
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GOTA f.
|| 1. Glòbul líquid; petita quantitat d'un líquid que cau formant una massa esfèrica o esferoidal; la mateixa porció de líquid, caiguda damunt una superfície, on pren forma circular; cast. gota. Una gota d'aigua és poca cosa a esguardament de la mar, Llull Cont. 278, 25. No sols una gota de sanch que y bastaua, Passi cobles 125. Fer gotes: començar a plovisquejar. Caure quatre gotes: ploure escassament. Ja era prop de l'entrada quan unes grosses gotes van fer-me apretar els passos, Pons Com an. 176. Vessar la sang fins a l'última gota: hiperb., morir, generalment per un ideal; sacrificar-se fins a morir. Casa de dues gotes: casa que té la teulada de dos vessants. Era cubert a manera de casa de duas gotas, Marsili Cròn. xxiv.
|| 2. Petita porció de líquid; per ext., petita porció d'una cosa; quantitat mínima; cast. gota. Quan una persona devota sent una gota de consolació, Sermons SVF, i, 146. No hi ha una gota d'oli, Vilanova Obres, iv, 16. Sens una gota d'aygo, Ignor. 2.
|| 3. usat adverbialment, Gens; ni el mínim; cast. nada. «No tinc gota de gana». «No fa gota d'aire». «No sé gota de lliçó». «No hi veig gota». «Si el cop és gota fort, fa caure». «El nen no menja pas gota». No has gota de vergonya, Eximenis Dones 138 vo (ap. Balari Dicc.). Los savis d'aquest segle qui són dessà aquest riu veen clar, mas delà no veen guota, Libre de vicis, 50 vo (ap. Balari Dicc.). No està malalta, no, que si gota hi estava, era de mal d'amors, Verdaguer Jov. 126. En lloch de penjar gota, prenia cap amunt, Alcover Rond. iii, 9. No'ls hi anava pas gota malament, Girbal Pere Llarch 13. Per als uns, tot; per als altres, gota, Girbal Oratjol 259.
|| 4. Ornament de forma cònica que imita una gota en desprendre's, com els que es col·loquen sota els triglifs del fris dòric; cast. gota. Les gotes que són sis debaix de cada triglifo, Pou Thes. puer. 13.
|| 5. a) Malaltia caracteritzada per una inflamació molt dolorosa de les parts fibroses i lligamentoses de les articulacions, en les quals es formen dipòsits d'urat de sodi; cast. gota. Sofferia continuament molt gran dolor o gota en la cama, Eximplis, ii, 169.—b) Apoplexia, feridura (Mall., Men.); cast. apoplejía.c) Gota ciàtica: inflamació del nervi ciàtic. Lo fems de la cabra, aplicats en forma de emplastre resol lo encordi, bonys, gota siàtica y altres postemes, Agustí Secr. 176.—d) Gota coral: epilèpsia.—e) Gota rosa: ant., afecció de la sang que es manifestava en rojor de la cara. De gota rosa e de les rues e d'altres malalties que's fan en la cara, Tres. pobr. 25.—f) Gota serena: amaurosi, privació de sensibilitat a la retina.—g) Gota mortal: agonia, suor de moribund.
|| 6. Gota!: interjecció el·líptica, deixalla de la maledicció «mal li toc gota» o «li toc gota coral» (mall., men.). De gotes y misses, llamps y pusses... y moltes altres herbes, Ignor. 1. «Tot eren llamps i pestes i gotes corals»: tot eren malediccions, flastomies.
    Loc.
—a) De gota en gota: a gotes, a petites quantitats.—b) Donar una gota de mel: afalagar, dir coses agradables.—c) Donar una gota de fel: dir o fer cosa amargosa, desagradable.—d) Plorar gotes de sang: plorar o lamentar amb gran aflicció. Lo meu cor plora gotes de sanch, Tirant, c. 342.—e) Suar la gota mortal, o suar tanta gota: fatigar-se molt en un esforç excessiu.—f) Caure a algú la gota mortal: produir-li una impressió de sorpresa desagradable, de por d'un perill que no s'esperava, etc. L'home que oixgué allò, li va caure la gota mortal de ple a ple, Rond. de R. Val., 84.—g) Assemblar-se com dues gotes d'aigua: esser molt semblants dues coses o persones.
    Refr.
—a) «Una gota fa vessar un got»: vol dir que una causa petita pot produir grans efectes quan ja hi ha una preparació suficient.—b) «Fa més una gota de mel que una bóta de vinagre»; «Més mosques s'agafen amb una gota de mel que amb una bóta de fel»: significa que és més eficaç la suavitat de tracte que la violència.—c) «De gota en gota s'omple la bóta»; «Moltes gotes fan un ciri»; «Moltes gotes de cera fan un ciri pasqual»; «Moltes gotes fan bassal»; «Gota a gota se fa gorg»; «De gota en gota corre el riu»: aforismes que signifiquen que la constància en l'estalvi de petites quantitats arriba a fer estalviar cabals grossos.—d) «La gota forada la pedra»: vol dir que la persistència en el treball arriba a vèncer les dificultats més serioses.—e) «Cada gota d'aigua té on caure»: significa que tota cosa o persona, per insignificant que sembli, té la seva utilitat i una missió a acomplir.—f) «Qui fa gota, no hi torna»: es diu per fer posar esment als qui treuen mel o altra cosa que goteja (Men.).
    Intens.
—a) Augm.: gotassa, gotarra, gotarrassa, gotarrota, gotarrot.—b) Dim.: goteta, gotetxa, gotel·la, goteua, gotica, gotiua, gotona, gotoia, gotarrina, gotellina, gotarrinoia, gotinoia.—c) Pejor.: gotota.
    Etim.:
del llatí gŭtta, mat. sign. || 1.