Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gotim
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GOTIM m.
|| 1. Gotellada, pluja menuda; cast. llovizna. Ay aquell gotim que cau | com un llagrimeig suau | sobre les fulles marcides, A. Navarro, «L'elegia del jardí». a) impròpiament, Gota. I el plor desfet en regalims | d'aigua daurada, | guarda en quiscun de sos gotims | un raig de sol joiós d'aubada, López-Picó Espect. 147.
|| 2. Porció d'un raïm que conté alguns grans (Empordà, Gir., Garrotxa, Segarra, Camp de Tarr.); cast. carpa, gajo. Llavors tu un gotim prenies, Masifern Coses Amp. 22.
|| 3. Bagot, raïm que es deixa en el cep quan veremen, perquè encara no és prou madur; cast. redrojo, cencerrón.
|| 4. Gotim, grossa lletra: Decumana litera, grandior litera, majoris modi litera; Escriurer gotim, pintar lletres grosses, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.:
gutím (or., men.); gatím (Arbeca); gətím (Camp de Tarr.); gotím (occ., val., mall.).
    Etim.:
derivat col·lectiu de gota. En l'accepció || 4, que tenim documentada només en el diccionari Lacavalleria, sospitam que es tracta de gòtim i no de gotim, i que cal considerar-ho una variant de gòtic.