Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  governar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GOVERNAR v. tr.
|| 1. Dirigir amb el timó una embarcació; per ext., dirigir un vehicle en general; cast. gobernar, guiar. Com l'om és governat en la mar d'est món dels perills fins al port de glòria, Quar. 1413, pàg. 5. Lo poltro... no corre, que va volant...; lo comte acaba l'alè y les forses y ja no'l pot governar, Picó Engl. 43. a) intr., nàut. Obeir una embarcació al timó; fer-li efecte els moviments que es donen al timó. «Aquesta nau no governa»; «Aquest vaixell governa bé».
|| 2. Dirigir la conducta o manera d'obrar (d'una persona o d'una cosa); cast. gobernar, dirigir. Creador Senyor benfactor qui tot quant és governats e sostenits, Llull Cont. 330, 16. Prelat és, fill, per intenció de regir e gouernar los clergues que li són dejús, Llull Gentil 367. Ne los meus dits sàpien gouernar la ploma, Curial, p. 245. La mare de família serà diligenta... de emplear les sues filles y criades a governar la llet, Agustí Secr. 151. Que t'has cregut que ens governes tu?, Ruyra Parada 30. a) refl. Comportar-se, obrar de tal o tal manera; cast. portarse. Nostre Senyor Déu face gràcia a mi e a vosaltres que'ns governem axí que rebam lo sant Spirit, Sermons SVF, i, 146. Aquesta minyona se és mal governada, aquesta minyona ha entacat sa pudícia, Lacavalleria Gazoph. Ell se governava tant sàviament com persona en el món pogués fer, Comalada Pierres Prov. 34.
|| 3. Dirigir i administrar amb autoritat els afers d'una col·lectivitat, especialment d'un Estat; cast. gobernar. Que rey tenga en terra justícia e que gouerne lo poble que Déus li ha comanat, Llull Felix, p. vii, c. 4. En lo castell de Catània que'l dit Artal governava, Pere IV, Cròn. 395. Al Mustaçaf... que mana y gouerna la peixcateria, Proc. olives 536.
|| 4. Mantenir, conservar; cast. mantener. E tots hòmens... ajuden als sobredits prínceps lur fe e lur paraula tenir, guardar e governar per dreta fe, Usatges 86.
|| 5. Mantenir, alimentar (Tortosa, Cullera, Eiv.); cast. mantener. «Aquell cep té setze raïms i només ne pot governar deu». E foren gouernats d'aquell menjar, Serra Gèn. 75. M'ha gouernat ab vianda celestial, Eximplis, i, 299. Jornal de fuster y picapedrer donant-los menjar deset sous, y gouernant-se ells propis, una lliura, Capit. Iuiça 71.
|| 6. Abrigar, defensar (contra el fred o altres incomoditats). «Amb aquesta capa vaig ben governat». Anaren-se a la Lotge per governar los dits infants qui en camisa e descalsos staven, doc. a. 1507 (Ardits, iii, 202). La ciutat governada de gros mur, Esteve Eleg. Un criat seu qui'l gouernaua e servia, Paris e Viana 18. Governeu-vos-hi!: fórmula de comiat, com si diguéssim «conserveu-vos bé!» (Empordà).
    Refr.
—a) «Allà on governen dones i llauren vaques, mal any segur» (Mall.).—b) «Governa'm bé, i digues-me moro» (Val.).
    Fon.:
guβəɾná (pir-or., or.); goβeɾná (occ.); goβeɾnáɾ (Val.); goveɾnáɾ (Cast., Al.); govəɾná (mall.); guvəɾná (Sóller, men., eiv.).
    Etim.:
del llatí gŭbernare, mat. sign. || || 1, 2.