Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  graduar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GRADUAR (i sa var. ant. i dial. agraduar). v. tr.; cast. graduar.
|| 1. Sotmetre a gradació. Escola graduada: la que comprèn diversos graus d'ensenyament. Veges que los estats se volen graduar e muntar per escala poch a poch, Curial, i, 6. Ordenà set medicines ab qualitats ben divisades e graduades ab quatre graus, Spill 14442.
|| 2. Assenyalar o donar un grau determinat (a una persona o cosa). Ardiment deu esser agraduat després de sauiesa, Tirant, c. 170. Monstrant-se aquí la diuinitat mia, graduaré a cascú dels que hi sereu en la dignitat que mereix, Villena Vita Chr., c. 104. Segueixen-se les obres dels dehidors agraduades per son orde, Llaors St. Cristòfol. Graduar l'aigua (del bany, etc.): fer-li adquirir cert grau de temperatura.
|| 3. Conferir un grau en la milícia, en la universitat, etc. Ninguna persona que en dret no sia graduada, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 491). Vaig graduar-me d'advocat, Espriu Lab. 79.
|| 4. Marcar en una cosa els graus en què es divideix. Semicercle graduat; Graduar un termòmetre; etc.
    Fon.:
gɾəðuá (Barc., Palma); gɾaðuáɾ (Val.).
    Etim.:
del llatí acadèmic i escolàstic graduare, mat. sign.