Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. gram
veure  2. gram
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GRAM (o AGRAM) m.
|| 1. ant. Herbei. La terra és ornada de grams, Hist. Troy. 49.
|| 2. Planta herbàcia de la família de les gramínies, espècie Cynodon dactylon, de canyes ramoses des de la base, rizoma molt estès, espigues verticil·lades i de color moradenc; es cria per dins els camps sembrats i és molt tenaç i mala d'esvair, perjudicant molt les plantacions; és medicinal, de propietats diurètiques i refrescants; cast. grama. Lo suc del gram els huyls posat ab cotó, Tres. pobr. 21. Carts, romagueres, | canyota, gram, Spill 13517. Traureu lo agram de les vinyes, Agustí Secr. 8.
|| 3. a) Gram d'olor: gramínia de l'espècie Anthoxanthum odoratum, d'espiguetes en panolla i molt abundant de flors, molt olorosa, però no agrada la seva olor al bestiar; cast. grama de olor.b) imatge  Gram negre o Gram porquí: gramínia de l'espècie Potentilla reptans, més coneguda amb els noms de cinc-en-rama i peu de Crist.
|| 4. Beguda feta per infusió d'una d'aquestes plantes. Un bon tassó de gram o herba sanguinària, Roq. 52.
|| 5. fig. Mala llavor. Ab Jesús eixa agram de mals profetes!, Guimerà Jes. Naz. 117.
    Loc.
—a) Agafar-se com el gram: esser molt enganxadís, difícil de desllapissar.—b) Créixer con el gram: créixer molt de pressa.—c) O gram o canyota: es diu per expressar la necessitat de prendre una resolució definitiva escollint una cosa entre dues.
    Refr.
—a) «El gram s'amorgona tot sol»: vol dir que els mals exemples i en general les coses dolentes creixen per si soles, sense que se les fomenti (Men.).—b) «En temps de fam, els burros mengen gram»; «L'ase, per la fam, menja el gram»: significa que la necessitat fa fer coses que repugnen.—c) «Es gram es mor tot sol, si es llaura per sa lluna veia de juliol» (BDC, xviii, 250); «Si es llaure pel juliol, | el gram es mor tot sol» (Sanchis Cal. 108).
    Fon.:
gɾám (pir-or., or., occ., val., bal.); əɣɾám (or.); aɣɾám (occ., val.).
    Etim.:
del llatí grāmen, mat. sign.

2. GRAM m.
Unitat de pes en el sistema mètric decimal, equivalent al pes d'un centímetre cúbic d'aigua destil·lada; cast. gramo.
    Etim.:
pres modernament del gr. γράμμα, ‘escrúpol’.