DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GRAN adj.
|| 1. Que excedeix la mesura o grau ordinari en dimensions, capacitat, quantitat, intensitat; cast. grande. a) En dimensions o capacitat. Pensà que se'n anàs en una gran forest, Llull Gentil 5. Forada grans montanyes, Metge Somni i.—b) En quantitat. Si lo mariner s'és acordat ab lo senyor de la nau per gran loguer, Consolat, c. 26. Trobà's ab los moros qui eren grans gents, Muntaner Cròn., c. 10. Aquell gran esplet que molts desnatura, Proc. olives 73.—c) En durada. Anaren-se'n acordar..., e aquest acort durà gran peça, Jaume I, Cròn. 31. Algun amich que'l conega de gran temps per home de bé, Agustí Secr. 1 vo.—d) En intensitat. Esgardam encara com és gran lo seu poder, Jaume I, Cròn. 1. Me vench fort gran desig, Metge Somni i. Li digueren a grans veus cridant, Passi cobles 11. Em calia un gran esforç, Ruyra Parada 6. En gran manera, o En gran: amb gran intensitat o en grau molt alt. Yo estich apesarat en gran manera, Lacavalleria Gazoph. Encara vàrem divertir en gran a la mare y demés gent, Genís Quadros 39.
|| 2. especialment, a) Que és pervingut al límit o a un grau considerablement avançat de la seva creixença; cast. grande (i parlant de l'estatura, alto). Era bé tan gran de persona com nós, Jaume I, Cròn. 138. Un moro molt gran e de desmesurada figura, Tirant, c. 25. Fer-se gran: créixer. (A València es diu només de les plantes i dels animals; dir-ho de les persones es considera despectiu).—b) D'edat avançada; cast. maduro, viejo. S'havia casat amb aquell home deu anys més gran que no ella, Llor Jocs 27. «El germà gran»: el de més edat dels germans. «Una persona gran»: una persona adulta, d'edat madura. Tornar gran: tornar vella una persona (Men.). «Mon pare ja és molt gran, té prop de vuitanta anys». Es gran: l'avi; Sa gran: l'àvia (Formentera).—c) Aplicat al temps: avançat, allunyat del seu començament; cast. avanzado. Gran dia: ben entrat el dia. Gran matí: (ant.) ben entrat el matí. Gran nit: a altes hores de la nit. Quan vench al quart jorn gran matí, Jaume I, Cròn. 122. En aquell temps en la entrada del gran ivern s'esdevench, Llull Cavall. 3. Vinent a ella gran hora de nit, Valter Gris. 8. Senyora, molt és gran nit, Villena Vita Chr., c. 223. Anar de parranda fins a la gran hora de la nit, Aguiló Rond. de R. 13
|| 3. Que ultrapassa el nivell ordinari quant a la dignitat, categoria, mèrits, condició intel·lectual o moral, etc.; cast. grande. Dos grans sauis estauen denant un gran rey, Llull Felix, pt. i, c. 7. Gint parlar, és dir gran rahó en poques paraules, Jahuda Dits, c. 4. De pobre que ell era se féu gran senyor, Lacavalleria Gazoph. Feis bé, que les grans obres | són les de caritat, Salvà Poes. 109.
|| 4. m. Grandària, dimensions; cast. magnitud, capacidad. De quantes parts la farà e de quin gran, Consolat, c. 47. Serà-y posat hun drap de tercenels... o orlanda prima del gran de la mà, Alcanyís Reg. 20.
    Refr.—a) «En el gran mar, el gran peix».—b) «De gran se fa petit»: vol dir que tenint abundància d'una cosa, es pot repartir o reduir a voluntat i adaptant-la a les necessitats, mentres que tenint-ne poca no es pot aprofitar en el grau que es desitgi.—c) «Què fan els infants? Allò que veuen fer als grans».—d) «Els grans sempre van davant, per coixos que siguin»: es diu referint-se als hereus, que tenen privilegis i avantatges damunt els germans encara que no ho mereixin.—e) «Gran és mon gendre; bo fos ell!»: es diu referint-se a algú que sembla persona de seny o de bona conducta, i no n'és.
    Fon.: gɾán (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.: grandàs, -assa; grandassàs, -assa; grandarro, -arra; grandet, -eta; grandot, -ota; grandíssim, -íssima.
    Sinòn.: alt (referint-se a persones); gros; ample.
    Antòn.: petit, menut.
    Etim.: del llatí grande, mat. sign. || 1, que en el llenguatge vulgar substituí al clàssic magnum.