DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

GRANDĀRIA f.
Magnitud; qualitat de gran; grandor física; cast. magnitud. Aytal casa pot hom fer de aytal grandāria com se vulla, Eximenis Crestiā, c. 293. Segons la grandāria del cauall, Dieį Menesc. ii, 6 vo. Anaven descarregant estātues, bustes, relleus i agrupacions, de tota llei de matčries i grandāries, Caselles Mult.43.
    Fon.: gɾəndáɾiə (or., men.); gɾandáɾiɛ (occ.); gɾandáɾia (val.); gɾəndáɾi (mall.).
    Etim.: derivat de gran(d) amb el sufix -āria indicador de dimensiķ (cf. altāria, grossāria, etc.).