DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GRANEJAR v. intr.
|| 1. ant. Esser gran. En axí con a bonea se coué bonejar e a granea granejar, Llull Gentil 191.
|| 2. Despendre sense mesura; no mirar prim en les despeses; fer ostentació de diners; cast. ir en grande. Ha mort el seu pare, i graneja!, Roig Flama 145.
|| 3. Produir-se repetidament o en gran quantitat; cast. menudear. Com havia fet son efecte el beure, l'animació creixia y granejaven les rialles, Nadal Beneyt 9.
    Fon.: gɾənəʒá (or.).
    Etim.: derivat de gran.

2. GRANEJAR v. tr.
|| 1. Escampar el gra; escombrar l'era (Urgell); cast. granear.
|| 2. Passar els grans d'un rosari; cast. desgranar. Jo dels misteris del sant Rosari | sempre granejo los de dolor, Verdaguer Idilis.
|| 3. Reduir a grans; donar forma de gra; cast. granear. Farà tornar a picar la pólvora y salmitre tot junt, y granajar la pólvora, Barra Artill. 113.
|| 4. Fer treure gra a una superfície llisa, com la d'una pedra litogràfica, d'una sola, etc.; cast. granear.
|| 5. Marcar el punt a la sabata; fer-li el granejat.
    Fon.: gɾənəʒá (or.); gɾaneʒá (occ.); gɾaneʤaɾ (val. no apitxat); gɾaneʧáɾ (val. apitxat); gɾənəʤá (bal.).
    Etim.: derivat de gra.