DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GRANER m.
I. || 1. Lloc on es guarda el gra; cast. granero. En cascú graner de Pardines, doc. a. 1283 (RLR, iv, 54). En axí com los graners són pus plens on hom pus de blat met en ells, Llull Cont. 315, 28. Mostra-li molts e grans graners e moltes bótes de vi, Vida St. Honorat, II. L'aire teb m'arriba noves | de sales y de graners, Salvà Poes. 50. a) fig. País molt abundant de cereals. «Rússia era anomenada el graner d'Europa».
|| 2. Clot o lloc profund on es guarda la collita d'olives (Urgell, Baix Aragó, Priorat, Muntanya de Mall.); cast. silo. a) fig. Fer graners: entre collidors d'oliva, amagar olives dins clots o forats per a recollir-les després en pellucar, fingint que les troben en terra (Artà).
|| 3. a) Lloc on els terrissers guarden la terra o la pols abans d'utilitzar-la (Selva del Camp).—b) Graner de la cendra: lloc del forn on es guarda la cendra (Bonansa).
|| 4. Porció del volant situada més prop de l'ull, en el molí de blat (Bagà).
II. Escombra de bruc o de la planta anomenada granera, que serveix per a escombrar l'era (Puigcerdà, Organyà, Oliana, Solsona, Cardona).
III. topon. Barranc del terme d'Albaida (Val.).
    Refr.—a) «Trons pel gener, desembarassa el graner»; «L'aigua al gener omple el graner»; «Gener plujós, graner polsós»: significa que la pluja de gener afavoreix la collita.—b) «Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner» (Manresa).—c) «Pagès lluner, no omple el graner»: indica que no cal mirar gaire si és tal o tal lluna, en haver de sembrar, sinó que cal fer aquesta feina sense vacil·lacions (Empordà).
    Fon.: gɾəné (pir-or., or., bal.); gɾané (occ.); gɾanéɾ (val.).
    Etim.: del llatí grānarĭu, mat. sign. I || 1.

2. GRANER, -ERA m. i f.
Qui es dedica al comerç de grans; cast. granetero.
Graner: llin. existent a Berga, Barc., Alella, Molins de Rei, Perelló, Val., Xàtiva, Vilamarxant, etc. Hi ha la variant Graners o Granés, existent a Girona, Blanes, Celrà, Pobla de L., Anglesola, etc.
    Etim.: derivat de gra.