Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. granera
veure  2. granera
veure  3. granera
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GRANERA f.
|| 1. Utensili compost d'un feix de branques primes o de palmes, subjecte a l'extrem d'un mànec de fusta o de canya, i que serveix per a arreplegar i llevar d'en terra o d'altre lloc la pols, pedruscall i altra brutícia (Conca de Tremp, Urgell, Ll., Fraga, Segarra, Camp de Tarr., Priorat, Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestr., Cast., Val., Pego, Alcoi, Elx, Mall., Men., Eiv.); cast. escoba. Item graneres, la dotzena grossa | diner, doc. segle XIII (RLR, xxxi, 74). Faldes bé steses | ... | tot ho roceguen, | de fanch empeguen, | fan-ne granera | per la carrera, Spill 7641. Una pastera ab sa granera e rasora, doc. a. 1523 (Alòs Inv. 34).Granera de bruc: la que és feta de branques de bruc i serveix per a escombrar l'era, el corral, etc.
|| 2. Planta de la família de les compostes, espècie Centaurea cyanus, de flors blaves, les branques de la qual serveixen per a fer escombres d'era (or., occ.); cast. azulejo.
|| 3. Caixa gran que hi ha en alguns estables per a guardar-hi la grana (BDC, xxii, 149).
    Loc.
—a) Fer tant de paper com sa granera: no fer-ne gens, tenir molt poca importància (mall.).—b) Tenir tant de seny o tant de suc com la granera: esser molt curt d'enteniment.—c) Semblar una granera: estar mancat de tota gràcia en el gest o en el vestir.
    Refr.
—a) «Granera nova agrana net» (o «agrana arreu»): vol dir que les coses noves solen funcionar bé (mall., men.).—b) «La primera, la granera; la segona, la senyora»: significa que els qui han menyspreat la primera muller solen esser maltractats de la segona en haver contret segones núpcies (Urgell, Segarra).—c) «Es mestral és sa granera del cel» (Mall.).
    Fon.:
gɾənéɾə (or., mall.); gɾanéɾɛ (Conca de Tremp, Urgell, Ll., Gandesa, Alcoi); gɾanéɾa (Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Elx); gəɾnéɾə (men.).
    Intens.:
—a) Augm.: granerassa, granerarra.—b) Dim.: granereta, graneretxa, granereua, graneriua, granerona, graneró, graneroia.—e) Pejor.: granerota, granerot.
    Sinòn.:
escombra.
    Etim.:
del llatí granarĭa, mat. sign., derivat de grānum ‘gra’, per la funció d'arreplegar i llevar els grans de l'era.

2. GRANERA f.
Obertura feta en la part superior d'un arbre o pal d'embarcació, on encaixen rodes de bossell i passen els caps dels aparells d'hissar l'antena (Blanes).

3. GRANERA topon.
Poblet de 250 habitants situat en la comarca de Bages, a 22 km. de Manresa, i que forma un municipi amb el poble d'Uixols.
    Etim.:
del llatí grānarĭa, ‘graners’.