DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GRANJA f.: cast. granja.
|| 1. Casa de conreu amb el seu camp. Menaren-lo per les granges per ço que hagués alcun recreament a sa persona, Llull Blanq. 58, 1. Lo dit monestir e tots lochs, castells, cases, granges, feus... sien preses, doc. a. 1371 (Catalana, vi, 189).
|| 2. Establiment on venen llet, ous i llurs productes i derivats.
|| 3. Fer la granja (o la garanja): estar ajagut, no treballar (Men.); cast. estar tumbado a la bartola.
|| 4. Fer (o dir) una cosa per granja: fer-la per burla, per mofa (Vallès, Penedès).
Granja. topon. a) Sa Granja: nom d'una alqueria del terme d'Esporles (Mall.).—b) Granja d'Escarp: poble de 1.300 habitants situat a la comarca de Les Garrigues, a l'aiguabarreig del Cinca amb el Segre.—c) Granja de la Costera: poble de 500 habitants situat en la Costera de Ranes, a quatre km. de Xàtiva.—d) La Granja dels Frares: llogaret del districte municipal del Morell, en el Camp de Tarragona.
    Fon.: gɾáɲʒə (pir-or., or., bal.); gɾáɲʤɛ, gɾáɲʤa (occ., Cast., Al.); gɾáɲʧa (Val.).
    Etim.: del fr. grange, mat. sign., que sembla venir d'una forma llatina *grānĭca (derivada de grānum), ‘graner, lloc on es recullen els grans’. Cf. Meyer-Lübke REW 3845.