Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. gravar
veure  2. gravar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GRAVAR v. tr.: cast. grabar.
|| 1. Traçar en una matèria dura figures o lletres incises amb burí o cisell. Los hostiers vells sien gravats de una sola forma, doc. a. 1595 (Hist. Sóller, ii, 826).Especialment, a) Traçar sobre una planxa de metall o de fusta un text o figures que després han de reproduir-se a un cert nombre d'exemplars.
|| 2. Marcar per pressió. Y en la pols quedan gravats | l'ayrós peu de la donzella | y lo ferro del cavall, Maura Aygof. 81.
|| 3. fig. Fixar profundament en l'esperit (una idea, un sentiment). Gravau bé assò en vostre esperit, Lacavalleria Gazoph. És una impressió inesperada que es grava fonda, Massó Croq. 16.
    Fon.:
gɾəβá (pir-or., or.); gɾaβá (occ.); gɾaváɾ (Cast., Al.); gɾaβáɾ (Val.); gɾəvá (Camp de Tarr., Bal.).
    Etim.:
del germ. graben, ‘cavar’, per conducte del fr. graver, mat. sign.

2. GRAVAR v. tr.
Carregar amb un impost, amb una obligació onerosa; cast. gravar. Encara que el sobrepuig del lloguer gravés de sensible manera el pressupost de les despeses, Pons Com an., 111. Hipotecà finques, no gravades mai, Pons Llar 103.
    Fon.:
la mateixa de l'article anterior.
    Etim.:
pres del llatí gravare, ‘carregar’.