DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GRAVETAT (ant. gravitat, dial. gravedat). f.: cast. gravedad.
|| 1. Pesadesa, feixugor. Han apetit a esser sajús e vénen sajús ab la gravitat que han... e com pujen a ensús no pujen ab gravitat, car pujar e gravitat són contraris, Llull Arbre Sc. i, 55. «Centre de gravetat»; «Llei de gravetat».
|| 2. Qualitat de greu; molta importància. Tarda compresa ab la gravitat del suplici o del turment, doc. s. xiv (Col. Bof. xiii, 351). La IIIa misericòrdia de Déu és que suporta criminal gravitat, Sermons SVF, ii, 118. La grauitat de les mies dolors a totes les altres avancen, Tirant, c. 20.
|| 3. Serietat; aspecte sever. Ab grauitat que tals prínceps corona, Scachs d'amor. Dix ab grauitat real les següents paraules, Tirant, c. 320. Ell porta en sa cara una certa gravedat, Lacavalleria Gazoph. Amb la gravetat de sa figura i amb lo aristocràtic de sos aires, Pons Com an. 6. En Barrusquí l'escoltava... amb una gravetat que En Perot no hauria esperat gaire, Riba Perot 90.
    Fon.: gɾəβətát (Barc.); gɾaβetát (Val.); gɾəvəðát (Palma).
    Etim.: del llatí gravĭtate, mat. sígn.