Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. greix
veure  2. greix
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GREIX m.
|| 1. Part dels teixits del cos d'un animal formada principalment de cèl·lules plenes d'una substància untuosa (que és una mescla d'esters glicèrics dels àcids esteàric, palmític i oleic); cast. grasa. Ne gos sobreposar nuyl grex en ronyons, Ordinacions de Valls, a. 1314. Per panses, ays e grex a fer farciment, doc. a. 1375 (BSAL, ii, 118). Lo ventre ple de greix no pot nodrir subtil enteniment, Canals Carta, c. 24. Moren forts y sans... y plenes de greix les sues entramenes, Cordial 6. Lluent com greix de gallina, Ruyra Parada 89.
|| 2. Substància untuosa continguda en les cèl·lules del teixit adipós i altres anàlogues que es troben en altres parts dels animals i en plantes; cast. grasa. Que y dega donar lo greix que li serà donat, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 273). Distillareu dedins la plaga del, unguent fet de greix de porch, Agustí Secr. 168.
|| 3. per ext., La substància més útil d'un terreny de conreu. Tiren lo millor such y desuquen lo greix de la terra, Agustí Secr. 77.
|| 4. Brutícia que deixa la suor en els vestis; cast. mugre. Ha tocat pega | neta y entrega, | ha tocat pex | neta sens grex | restant la mà, Spill 5794.
|| 5. Substància dura, salina i cendrosa que es separa dels gresols, en les fàbriques de vidre, quan està fos el material, i que s'empra en les petites fundicions de metalls; cast. natrón.
|| 6. Volum augmentat per les substàncies untuoses; obesitat; cast. grosor, gordura. «Mira quin greix que porta aquella dona!»Posar greix: engreixar-se, devenir obès o molt voluminós.
    Loc.
—a) Posar greix: sentir gran satisfacció. Hi posava un greix, escoltant-se-la, Pons Auca 133.—b) Fondre greix: passar quimera per alguna cosa.—c) Fer-se un pam de greix: divertir-se molt, sentir gran satisfacció.—d) Donar greix: donar gran gust. No vull que comenci a donar greix al vehinat, Vilanova Obres, iv, 12.—e) Donar greix al dimoni: donar gust als dolents o als enemics; obrar en benefici d'altri i sense profit propi.—f) Dur molt de greix fuit: estar molt magre (Sineu).
    Refr.
—a) «Bon greixet fa bon blanquet»: vol dir que els grassos solen tenir la pell blanca.—b) «Cent lliures de carabassa no fan una unça de greix».
    Fon.:
gɾéʃ (or., bal.); gɾéјʃ (occ., val.).
    Intens.:
greixàs, greixarro, greixet, greixot.
    Sinòn.:
|| || 1, 2, grassa, saïm, sèu.
    Etim.:
del llatí *crassĕu, derivat de crassum ‘gras’.

2. GREIX m.
Greja (Barc.).