DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GREMI m.
|| 1. (poèt.) Falda; les cuixes d'una persona asseguda en quant serveixen de sosteniment a un infant; cast. gremio, regazo. Dos àngels ab spases fogueiants... ambdós vénen del gremi de Maria, Febrer Purg. viii, 37. a) fig. Mar de suprema blavor..., ets bressol de la forma perfecta, gremi matern de la humanal cultura, Costa Horac. 61.
|| 2. Associació de persones d'un mateix ofici o professió, subjectes dins ella a certes ordinacions; cast. gremio. No sabent los de dit gremi fer las obras, doc. a. 1699 (BSAL, vi, 116). De la organització cuidava lo venerable Grèmit de Sant Antoni, Moreira Folkl. 387. a) En la Universitat, el cos de doctors i catedràtics. Divuit persones del gremi de dita Universitat, doc. a. 1571 (Segura Hist. Sta. Col. 152).
|| 3. Corporació dels feels cristians units amb llurs legítims pastors i especialment amb el Papa; cast. gremio.
    Fon.: gɾέmi, i més freqüent gɾέmit (or., occ., val., bal.).
    Etim.: pres del llatí gremium, mat. sign.