DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GRILL m.
|| 1.   Insecte ortòpter de diferents espècies del gènere Gryllus, principalment els Gryllus domesticus i el Gryllus campestris; és de color negre, de devers tres centímetres de llarg, i és notable pel soroll agut que produeix amb el fregadís dels èlitres en les nits d'estiu; cast. grillo. La sangonera | e vermenera | mosca e grill, Spill 7711. Diables negres xichs axí con a grils [sic], Eximplis, ii, 136. Preneu un animal que ha nom grill, Dieç Menesc. ii, 88 vo. I la cançó dels grills i les esquelles, Alcover Poem. Bíbl. 25. a)   Grill bord: insecte de l'espècie Gryllodes escalerai. També se'n diu griuet (Men.).—b) Grill cadell o grill reial: insecte ortòpter de l'espècie Gryllotalpa vulgaris (Viladrau, Vic, Barcelona); cast. cortón. (V. cadell, I, || 3).
|| 2. Insecte coleòpter de l'espècie Blatta orientalis (Ascó); cast. cucaracha.
|| 3. pl. fig. Soroll sibilant semblant al d'un grill. Aparegué Soler... blanc com la cera, suat, amb els grills de la bronquitis actuant, Pla SB 207.
|| 4. pl. Cabòries, idees estranyes, generalment produïdes per la vanitat (Olot, Mall., Men.); cast. grillos. «Més m'estimo que s'entretingui a casa amb els seus grills, que no pas que se'n vagi a jugar al cafè».
    Var. form.: gri (mall.), pl. grins (Al ritme clar de les estrelles | i de la música dels grins, Colom Juven. 89); griu (men.).
    Loc.—a) Tenir el cap ple de grins (mall.) o de grius (men.): tenir idees exagerades de la pròpia vàlua, portar moltes pretensions. «S'al·lota que du més grins | de Muro, és Na Cama-negra, | perque amb sa vista roega | es tabac an es fadrins» (cançó pop. Mall.).—b) Venir d'un badall de grill: venir molt prim, mancar molt poc perquè succeeixi una cosa. Els d'Alf... seguiren d'aprop les petjades dels llivissencs; a la vora del Segre vingué d'un badall de grill que no'ls aconseguissin, Verdaguer Rond. 46.—c) Esser ric com el grill: esser pobre, encara que tingui aparença o pretensions de ric. Es diu al·ludint al soroll característic que fan els grills, que imita el so de ric, ric.—d) Esser una olla de grills: esser una cosa molt embullada, difícil d'entendre o d'ordenar. Menjeu y calleu!—feu la Pepa;—Sembla una olla de grills!, Pons Auca 146.—e) Cap de gri: cap buit, persona de poc seny (mall.).
    Fon.: gɾíʎ (pir-or., or., occ., val.); gɾí (mall.); gɾíw (men.).
    Intens.:—a) Augm.: grillàs (grinàs, griuàs).—b) Dim.: grillet (grinet, griuet)—c) Pejor.: grillot (grinot, griuot).
    Etim.: del llatí gryllu, mat. sign. || 1.

2. GRILL m.
|| 1. Brot que treuen els tubèrculs i bulbs, com patates, cebes, alls, etc. (or., occ., val.); cast. grillo, lleta. Pluja de març, pluja d'abril, les plantes treuen grill, Sanchis Cal. 53.
|| 2. Cadascuna de les porcions en què està naturalment dividit el cos de certes fruites, com les taronges, les nous, etc. (Conca de Tremp, Solsona, Camp de Tarr.); cast. pierna, gajo. Així com el grill de la gla se promet l'alzina, Ruyra Parada 118.
|| 3. Broll, raig d'aigua que surt de terra (Cardós); cast. chorro
|| 4. Carnot, fungositat (Tarr.).
    Fon.: gɾíʎ (or., occ., val.).
    Etim.: V. grell.

3. GRILL m.
Cric, instrument mecànic fundat en un joc de cremalleres, que serveix per a elevar coses feixugues (or., occ.); cast. gato, cric. Després d'hissar-la amb grills, Caselles Mult.37.