Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. grillar
veure  2. grillar
veure  3. grillar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GRILLAR v. intr.
«Cantar lo grill» (Nebrija Dicc.). Aquest mot és un llatinisme (grillare) inexistent en català.

2. GRILLAR o GRELLAR v. intr. o refl.
|| 1. Treure grills, començar a germinar (or., occ., val., bal.); cast. guijar, entallecer. Los grans comensaran a grillar, Agustí Secr. 70. La terra sembrada de certes llavors grella dins tres dies, Lacavalleria Gazoph. Ja la llevor fecunda per ta mà n'és sembrada; | Senyor, quan grillarà?, Camps i F., Poes. 27. D'argila ben tenaç sia la crosta, | no sia cosa que les herbes grellin, Riber Geòrg. 16. a) fig. Desenvolupar-se (un sentiment, una passió, etc.). Enveje qui entre'ls grilla | vullats le'n foragitar, Turmeda Diuis. 37. De ser al bell fundo, | per més que geli, grilla l'alegria, Berga MT 70.
|| 2. Treure grills els bulbs o els tubèrculs, pansir-se per la succió dels grells; cast. grillarse. Que les cebes se serven y que no's podrescan, Agustí Secr. 26. Un forc de cebes que se li grillaven, Ruyra Parada 41.
|| 3. Fer-se malbé, consumir-se; cast. pudrirse.
|| 4. fig. Fer (alguna cosa innecessària), empariolar. ¿Què hi grilla en Pallari per allà dins?, Genís Mercè 49.
|| 5. fig. Robar, furtar (Escrig-Ll. Dicc.).
    Fon.:
gɾiʎá (or., occ., val., eiv.); gɾeʎá (mall.); gɾəʎá (men.).
    Etim.:
derivat de grill o grell.

3. GRILLAR v. tr.
En la terminologia textil, rostir el pèl d'un teixit fent-lo passar a velocitat adequada per damunt una teulà de ferro incandescent (Pons Ind. text.).
    Etim.:
pres modernament del fr. griller, ‘rostir’.