DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GRILLAR v. intr.
«Cantar lo grill» (Nebrija Dicc.). Aquest mot és un llatinisme (grillare) inexistent en català.

2. GRILLAR o GRELLAR v. intr. o refl.
|| 1. Treure grills, començar a germinar (or., occ., val., bal.); cast. guijar, entallecer. Los grans comensaran a grillar, Agustí Secr. 70. La terra sembrada de certes llavors grella dins tres dies, Lacavalleria Gazoph. Ja la llevor fecunda per ta mà n'és sembrada; | Senyor, quan grillarà?, Camps i F., Poes. 27. D'argila ben tenaç sia la crosta, | no sia cosa que les herbes grellin, Riber Geòrg. 16. a) fig. Desenvolupar-se (un sentiment, una passió, etc.). Enveje qui entre'ls grilla | vullats le'n foragitar, Turmeda Diuis. 37. De ser al bell fundo, | per més que geli, grilla l'alegria, Berga MT 70.
|| 2. Treure grills els bulbs o els tubèrculs, pansir-se per la succió dels grells; cast. grillarse. Que les cebes se serven y que no's podrescan, Agustí Secr. 26. Un forc de cebes que se li grillaven, Ruyra Parada 41.
|| 3. Fer-se malbé, consumir-se; cast. pudrirse.
|| 4. fig. Fer (alguna cosa innecessària), empariolar. ¿Què hi grilla en Pallari per allà dins?, Genís Mercè 49.
|| 5. fig. Robar, furtar (Escrig-Ll. Dicc.).
    Fon.: gɾiʎá (or., occ., val., eiv.); gɾeʎá (mall.); gɾəʎá (men.).
    Etim.: derivat de grill o grell.

3. GRILLAR v. tr.
En la terminologia textil, rostir el pèl d'un teixit fent-lo passar a velocitat adequada per damunt una teulà de ferro incandescent (Pons Ind. text.).
    Etim.: pres modernament del fr. griller, ‘rostir’.