Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  griso
veure  1. grisó
veure  2. grisó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GRISO m.
Oratge sec i molt fred (Cerdanya, Tremp, Barc., Penedès, Segarra, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Val.); cast. gris. Tota l'extensió de Cadí sembla ensopida, el griso tallant lo únic que viu, Massó Croq. 98.
    Var. form.:
gris (Ben enrollada al coll la bufanda de llana per tal d'evitar el gris, eixe ventet que ariçona, Salvador FB 7).
    Fon.:
gɾízu (or.); gɾízo (occ.); gɾís (val.).
    Etim.:
incerta. Potser del fràncic *bisa, ‘vent del NE.’, amb contaminació de gris.

1. GRISÓ, -ONA m. i f.
Nadiu o propi dels Grisons, comarca suïssa de la regió del Rin; cast. grisón. Nul batliu aia poder de metre en presó negun capelà ni clergue ni grisó ni nestori ni de nula nació, doc. a. 1265 (Miret Templers 348). Sobre d'un cavall grisó, cancó pop. (ap. Milà Rom. 180).
Grisó: llin. existent a Maials, Riba-roja, Palma de Mall., etc.

2. GRISÓ m., neol. miner.
Roca calissa composta de trossos de copinya i grans de quars mesclats amb un ciment calcinós, i que es troba en els terrenys supergredosos; cast. grisón.