Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  groc
veure  groç
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GROC, GROGA adj.
De color de l'or o del sofre; cast. amarillo. Per sis dotsenes de fuyla groga d'estany, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 263). Los envejosos... estan fort magres e descolorits, ab los ulls grochs e plorosos, Metge Somni iii. La Güelfa... perdent lo menjar e'l dormir, tornà groga e molt descolorida, Curial, i, 30. Te veig molt ullerós i grogot, Moreira Folkl 134. A son temps també treu flor | groga, com la fesomia | del qui té pena en el cor, Salvà Poes. 7. Groc com la cera, o com safrà, o com sagí: molt groc. a) m. (substantivat) El color de l'or o del sofre; matèria colorant que dóna aquesta color. La roda ben pintada... ab tant de groch, Penya Mos, iii, 106. S'ha tornat... d'un groc rebegut i lleig, Pons Com an., 129.—b) m. pl. Conjunt de les aixetes, poms i altres peces de llautó (Camp de Tarr.). «Ja has netejats els grocs?».
    Loc.

Fer del blanc groc, o del negre groc: fer veure una cosa per l'altra, enganyar. Ja dona al món no em farà del blanc groc, Jordi de St. Jordi xii. Concordassen ab la última rahó per no mostrar voler fer del negre groch, Tirant, c. 195.
    Fon.:
gɾɔ́k (pir-or., or., occ.); gɾɔ̞́k (val., bal.); gɾɔ̞́с (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx).
    Intens.:
groguet, -eta; grogot, -ota; groguíssim, -íssima.
    Var. ort.
ant.: groch (grafia general fins al segle XIX); grog (Un vel grog ab sa rande d'or, doc. a. 1485, arx. de Montblanc).
    Etim.:
del llatí crŏcum, ‘safrà’.

GROÇ adj., grafia ant.:
V. gros.