DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GRONXAR v. tr.
Donar un moviment de vaivé (a un cos suspès o a un cos flexible que té un punt fix); refl., Adquirir un moviment de vaivé un cos suspès o un de flexible que té un punt fix; cast. mecer, columpiar. Aquests dos minyons se gronxan sobre los dos caps de una biga, Lacavalleria Gazoph. Jo els gronxaria als bracos, jo els donaré els pits meus, Atlàntida vi.
    Fon.: gɾuɲʃá (or.); gɾoɲʧá (occ., Maestr.).
    Var. form. i sinòn.: gronsar, agrunsar, engronsar, engronxar.
    Etim.: incerta. Han intentat explicar-la per onomatopeia (cf. Spitzer en BDC, xi, 119); avui en dia es considera gronxar relacionable amb l'occità crossar ‘bressar’, que segons Wartburg FEW ve d'un cèltic *crottiare; Coromines prefereix una forma cèltica *crontiare (BDC, xxiii, 295).