Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. grop
veure  2. grop
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GROP m.
|| 1. Nus de la fusta; cast. nudo. Quan hi ha un grop dins de la fusta, no hi ha tall ni tremp segú, Pelay Briz (Jocs Fl. 1871, pàg. 57).
|| 2. Concreció envoltada d'un material diferent o menys dur, per exemple, en un vidre, en una roca, en el terreny; cast. paño (en el vidre), resalto (en el terreny). I esmarletant de timbes I grops aquelles terres, | escrestant les muntanyes, Atlàntida i. Especialment: a) Nus que uneix una llença amb l'altra, en el palangre (Mall.).—b) Nus mitjançant el qual el llaurador lliga les tirandes a l'esteva de l'arada (Palamós).
|| 3. Nuvolada tempestuosa congriada sobtadament; cast. tormenta. Grop d'ennuvolada: nuvolat espès que amenaça pluja. Grop d'aigua: ram de pluja. Grop de vent: cop de vent, ventada sobtosa. Vent de grop: vent que porta tempesta. «¿Quin vent tenim? ¿Tramuntana?—No, és vent de grop» (Empordà). Con fo lo jorn clar, grop e vent se mès defora en tal vertut, doc. a. 1343 (BSAL, iii, 261). E de vents e de plujes e de grops, Muntaner Cròn., c. 170. Estant axí desperà un grob ab vent al maestre, Pere IV, Cròn. 131. En mig del golf un grop près la galera y la descusí tota, Alegre Transf. 148. Tu, si no tresquem ens arreplegarà el grop, Víct. Cat., Ombr. 86.
|| 4. fig. Dificultat grossa, tribulació; cast. tormenta.
    Fon.:
gɾóp (or., occ., bal.).
    Etim.:
del llatí cruppa, ‘corda gruixuda’ (REW 2344).

2. GROP m. ant.
Odre d'oli III diners, grop de vidre II anaps, gerre d'oli II diners, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21).