DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GROSSER, -ERA adj.
Bast, mancat de refinament; cast. rudo, grosero. Donar-te'n he eximpli grosser, Genebreda Cons. 203. Vin no val res si no parla latí, car los altres grossers són, Metge Somni iii. Tant he amat, que mon grocer enginy | per gran treball de pensa és subtil, Ausiàs March, v. Pren-m'en axí com grosser erbolari, Ausiàs March, c.
    Fon.: gɾusé (or., men., eiv.); gɾosé (occ., mall.); gɾoséɾ (val.).
    Intens.: grosseràs, -assa; grosserando, -anda; grosseret, -eta; grosserot, -ota; grosseríssim, -íssima.
    Etim.: derivat de gros (tal vegada ja d'un llatí *grossariu, com ho indiquen les formes fr. grossier, cast. grosero, etc.).