DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GRUM m.
|| 1. ant. Munt de terra. Tirant de grum a grum lineabatent fins al grum o altura sobre la Coma, doc. a. 1562 (Monsalvatje Not. hist. xix, 31).
|| 2. Petita massa de substància pulverulenta aglomerada o de matèria líquida coagulada; cast. grumo. Hi ha un platet amb grums de sal, Rosselló Many 89. «Aquest sucre fa grums». «Si no remenen bé la sang, fa grums».
|| 3. Cera blanca i ben purificada amb què els cerers donen l'última capa a les atxes i candeles; cast. brumo. La cera de refús a sis, y la de grum a vuit, doc. a. 1705 (Bibl. Nac. de Madrid). Sera blanca en grum, Tar. preus 65. Huyt ciris blanchs de grum de una liura cascú, Antiq. 103.
    Intens.: grumet; grumot; grumoll.
    Etim.: del llatí grūmu, mat. sign. || || 1, 2.

2. GRUM m.
Noi que un club, establiment o senyor particular té al seu servei per a fer enviats; cast. groom. Jo descavalco, deixo el cavall a un grum, Santamaria Vida 63.
    Etim.: pres modernament de l'anglès groom, mat. sign.