DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GRUMEJAR (i bal. brumejar). v. tr.
|| 1. Procurar atreure el peix a un indret de la mar tirant-hi esca; cast. cebar. Després d'haver abundosament grumejat, escarem les fluixes amb sardina fresca, Ruyra Pinya, i, 36. I alerta que no haju de grumejar es peixos amb sa teua sang, ibid. i, 28.
|| 2. fig. Fer la bona a algú per obtenir-ne allò que es desitja; cast. hacer carantoñas.
    Fon.: gɾuməʒá (or.); gɾuməʤa, bɾuməʤá (bal.).
    Etim.: derivat de grum.