Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  grunyir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GRUNYIR v. intr.
|| 1. Fer crits el porc; cast. gruñir. Grunya com porch, | no'n façau res, Spill 6007.
|| 2. Llançar el gos crits entre dents, d'irritació, de desig, etc.; cast. gruñir, arrufarse. Y a sos peus grunyís lo ca, Guimerà Poes. 234. Y es cans a lloure comensan a grunyir, Ignor. 48.
|| 3. El cridar del bestiar mular (ap. Amades, BDC, xxii, 150).
|| 4. Cridar amb la seva veu estrident el conill, la rata, etc. (Ribagorça); cast. chillar.
|| 5. Rondinar, queixar-se amb veu baixa o entre dents; cast. refunfuñar. Gronyint flastoma, Spill 2263. En fer bonda i tot, sempre n'hi ha que grunyen, Alcover Cont. 34.
|| 6. Grinyolar un objecte inanimat, fer soroll estrident pel fregadís; cast. chirriar, rechinar. Si que sa barcha cargada ia de pus càrrech no grunya, Febrer Par. viii, 81. Las palancas de las embarcacions que grunyian al va y ve de las onas, Pons Auca 187.
|| 7. Deixar-se sentir un soroll llunyà, apagat; cast. roncar. «Ai mare! Com me grunyen els budells!»Açò és bo per la dolor de còlica y per lo grunyir del ventre, Agustí Secr. 168.
    Loc.
—a) Grunyir més que una premsa de lliura: remugar molt, queixar-se continuament (Camp de Tarr.).—b) Semblar la bacona d'Artana, sempre fotent i sempre grunyint: esser molt remugador o renegaire (Val.).
    Refr.

—«Qui cerca porcs, ses oreies li grunyen»: vol dir que el qui té un desig fort o una gran il·lusió, es pensa a cada moment veure'l realitzat (Mall., Men.).
    Fon.:
gɾuɲí (pir-or., or., occ., bal.); gɾuɲíɾ (val.); gɾoɲí (Palma, Manacor).
    Conjug.:
segons el model munyir.
    Etim.:
del llatí grunnire, mat. sign. || 1.