DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GRUTA f.
Excavació natural o artificial en el flanc d'un terreny montuós o endinsant-se sota terra; cast. gruta. Negun ribatge, negun escuyl, neguna gruta de mi no cercada y romania, Fiameta, segle XV, 143. Entram en una gruta dejús terra, Oliver Rom. 20. Les grutes esculpides d'El·lora y d'Elefanta, Costa Trad. 106.
Sa Gruta: nom d'una alqueria molt gran, situada entre el port de Manacor i la Punta Grossa cap a Son Servera; tot és terreny pla i hi ha algunes coves subterrànies.
    Fon.: gɾútə (Barc., Mall.); gɾúta (Val.).
    Etim.: del llatí crupta, var. del gr.-llatí crypta, mat. sign. (cf. Meyer-Lübke REW 2349).