DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GUANY m.
Acte de guanyar; allò que es guanya; cast. ganancia. Los metges... han lur part en lo guany que fan los especiayres en les coses que venen als malaltes, Llull Cont. 115, 10. Vaeren lo gran guany que'ls hòmens de mar hagren feyt, Muntaner Cròn., c. 70. La mesura en la messió és mig guany, Jahuda Dits, c. 42. No tenien més guanys que lo que anant a captar per fora li donaven es pagesos, Rond. Eiv. 68. A guany: amb producció de rèdits. Tenir diners a guany: tenir-los dipositats perquè produeixin interès.
    Loc.—a) Rebre mal guany: (ant.) trobar mala paga, tenir un mal resultat. Rebé mal guany la sodomia, Spill 11487.—b) Anar en mal guany: (ant.) anar-se'n en orri, a fer mala fi. Ve en mal guany, vilana traydora, Metge Somni iii. Sus, en mal guany si us sou cansat, Spill 8039.—c) Fer el guany de Na Peixfrit: fer un mal negoci, tenir més despeses que ingressos. Un bon flori... datz-lo-vos per hun diner jaquès..., cert ara ffetz lo guany de na peix frit, Jordi de Sant Jordi (Cançon. Univ. 39).
    Refr.—a) «Segons el guany, la despesa»; «Segons el guany, fes el despès».—b) «Mal any, mal guany».—c) «Cera, tela i fustany, gran tenda i poc guany».—d) «Després dels afanys vénen els guanys».
    Fon.: gwáɲ (or., occ., val., bal.); més vulgar, gɔ́ɲ (or., occ.).
    Var. ort. ant.: goany (Jaume I, Cròn. 89); guaayn (doc. a. 1276, ap. BSAL, vii, 6); guayn (Jahuda, 38); gany (Coll. Dames 188); gasany.
    Etim.: derivat postverbal de guanyar.