DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GUANYAR v.
|| 1. tr. Obtenir, adquirir (un profit, una recompensa) com a resultat d'un treball, esforç, obra meritòria; cast. ganar. Un mercader era en una ciutat qui hauia guanyats molts diners, Llull Felix, pt. i, c. 4. Yo 'm dupte que may guanyeu vós salari, Proc olives 517. Senyor, axí com me guanyist perdó de tots los altres peccats, guanya'm perdó d'aquest, Eximplis, i, 87. Pagueu-los bé la soldada.—Aixís que l'hauran guanyada, Maragall Enllà 36. «¿Què guanyes cada dia?—Guanyo vint pessetes». «He pagat aquest llibre a sis pessetes i l'he venut a nou; n'he guanyades tres». Guanyar-se la vida: obtenir amb el treball els diners o coses suficients per a viure. Guanyar-se el jornal: merèixer-lo, treballar prou per a cobrar-lo en justícia. Guanyar-se una tupada, un càstig, etc.: fer-se'n mereixedor. Guanyar-se un refredat: contreure l; refredar-se. a) referint-se a l'adquisició de coses d'orde moral o immaterial. Per tal que'l ballester puga venir liberament a guanyar les virtuts, Llull Blanq. 3. Com poden los reys e prínceps haver e guanyar iustícia, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 12.—b) Conquerir, obtenir en lluita; apoderar se. Coses que haguessen ne guanyassen dels moros, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 75). En quin temps fon guanyada Múrcia, Muntaner Cròn., c. 9. València... molt més creixqué per Jaume 'l bo rey d'Aragó quant l'hach guanyada, Spill 7222. c) Salvar, aconseguir que no es perdi una cosa. E per guanyar a mi qui era perdut, vos sou sotmès a tantes penes e dolors, Villena Vita Chr., c. 202. Si'ls hi anava guanyar o perd e la ànima e la fama, no hi porien pus fer, Metge Somni iii.—d) Obtenir avantatge. Los de cauall qui més podia córrer, aquell se pensaua més guanyar, Tirant, c. 142. A mesura que'l sol guanyava camí, Massó Croq. 29.—e) Captar-se, obtenir la simpatia, la bona voluntat, l'amor d'algú. Yo li tinch lo cor guanyat o la voluntat guanyada, Lacavalleria Gazoph. Guanyant se amb son procedir les simpaties del públic, Pons Com an., 41.
|| 2. ant. Adjudicar, aplicar (l'import d'una multa). Sots pena de cent morabatins a nós guanyats, doc. a. 1377 (Miret Templers 441). Cayguen en pena de mil sólidos de la qual sien guanyades les dues parts a nós e la tercera part a la universitat, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 426).
|| 3. tr. Obtenir la victòria (en lluita, competició, discussió, etc.); cast. ganar. Que aquel que goanyaria lo pleyt entre en Guerau e la Comtessa, que li retés lo castell, Jaume I, Cròn. 43. La part que haurà millor provatió aie sentència per si guanyada, doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 230). Un jorn de pris | hon yo junyí e lo guanyí, Spill 1519. Haurà guanyada la càthedra per opposició, Ordin. Univ. 1629, fol 57. Guanyar sa joia: treure la rifa (mall.). Es debades mentres un no guany sa joia, Alcover Cont. 5.
|| 4. Avantatjar, vèncer; esser més poderós que el competidor; cast. ganar, vencer, superar, aventajar. «Els cristians van guanyar als moros». No'm guanya ningú en amor, Verdaguer Exc. 91. a) absol. Vèncer, triomfar. Nosaltres ab just títol hauem sabut guanyar exint del setge com a virtuosos cauallers, Tirant, c. 119. Reflexionà una estona; al últim, guanyà la prudència, tirà per l'altre cantó, Vilanova Obres, iv, 40.
|| 5. tr. Arribar al lloc que hom pretén; cast. ganar. Ella ajudant, | atenyeré | e guanyaré | ... | lo segur port, Spill 16186. Am penes i treballs guanyo una nova carena, Massó Croq. 115. Unes roques que havíem de remuntar per guanyar la derrota de llevant, Ruyra Pinya, i, 23.
|| 6. intr. o absol. Aconseguir una millor aparença o esdevenir millor en alguna cosa; cast. salir ganando. Jo crec que hi guanyaríem de fugir ans que arribi aquí dalt, Ruyra Parada 50. Madona guanyava molt poch a poch, sa febreta no la dexava, Ruiz Pablo (Catalana, vi, 136).
|| 7. tr. Robar (en l'argot dels malfactors). He anat al Suri i he guanyat un parlucu, Vallmitjana «La Xava» 355 (ap. BDC, vii, 38).
    Loc.—a) No guanyar per (tal o tal cosa): sofrir amb gran freqüència tal o tal cosa. «No guanyem per a retgirons». «No guanyarem per a sabates» (haurem de comprar-ne molt sovint).—b) No guanyar l'aigua que es beu: no fer la feina que cal, esser malfeiner o molt aturat.—c) Ara sí que les m'has guanyades totes!: es diu irònicament per declarar-se convençut per allò que un altre diu, sense estar-ne.
    Refr.—a) «Tant guanyat, tant despès»; o «Tant guanyat, tant menjat»: es diu referint-se als qui no poden estalviar res.—b) «Tant de guanyar esquinça la bossa»: es diu per les males conseqüències que solen tenir els guanys excessius i injustos.—c) «Lo que és mal guanyat, el diable s'ho emporta»; «Lo mal guanyat fa perdre lo ben guanyat»: vol dir que les coses obtingudes injustament no fan profit, sinó que perjudiquen.—d) «Qui guanya primer, s'escanya darrer» (Ripoll, Vallès, Barc.); «Qui primer guanya, darrer s'escanya» (Urgell, Segarra, Mall.); «Qui a primeries guanya, a darreries s'escanya» (Tortosa, Maestrat): es diu referint-se als qui de tot d'una fan bons negocis sense una base permanent.—e) «Per a un guanyar, l'altre ha de perdre»: vol dir que els qui s'enriqueixen solen fer-ho damunt l'empobriment dels altres.—f) «Per a guanyar, has de tenir raó, l'has de saber demanar, i te l'han de voler donar» (Men.).—g) «L'avi guanya i el nét s'escanya»: significa que en general els descendents perden allò que llurs avantpassats han guanyat.—h) «Si a vint no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca fems»: vol dir que els guanys han de fer-se de joves (Men.).—i) «Qui perd un amic a la muntanya, sap pas lo que guanya» (Rosselló).—j) «Gent de la Plana, qui la perd, la guanya» (Val.).—l) «Qui més fa, manco guanya» (Mall.).—m) «Qui guanya poc, no perd res» (Mall.).—n) «El bé és de qui se'l guanya».—o) «Qui muda molt, guanya poc» (Mall.).—p) «Qui a casa s'està, cinc sous guanya; si no els guanya, tampoc no els perdrà» (Olot).
    Fon.: gwəɲá (pir-or., or., bal.); gwaɲá (occ., Maestrat); gwaɲáɾ (val.); guɲá (pir-or., or., men., eiv.); goɲá (occ., mall.).
    Conjug.: segons el model cantar. En les formes rizotòniques, vulgarment i en certs dialectes predomina la pronúncia o en lloc de ua (gonyo, gonyes, en lloc de guanyo, guanyes, etc.).
    Var. form. i ort. ant.: guasanyar (Llull Mil Prov. 412); guaanyar (Llull Cont. 105, 9); guaaynar (Cost. Tort. III, xi, 5); goanyar (Jaume I, Cròn. 43); guaayar (Arnau de Vilanova); gaayar (Constitucions, trad. segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 330); gonyar (Serra Gèn. 147).
    Etim.: del germànic waidanjan, mat. sign. || 1.