DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GUARDA f.
|| 1. ant. Acció de guardar en el sentit de mirar, examinar; cast. cata, examen. Los metges feren la primera guarda lo mils que pogueren, Tirant, c. 221. Prendre's guarda d'una cosa: examinar-la, dedicar-li l'atenció. Per les places e per los carrers alcunes vegades jo'm prenc guarda si ja poré veer dreturer jutge, Llull Cont. 114, 20. Com hom se pren guarda en est món quals coses són belles ni quals són leges, ibid. 104, 23. Per cert, Senyor, jo me'n pris ben guarda, Eximplis, i, 338. De aquí auant se prenia guarda Judes com hagués auinentesa de metre'l en lur poder, Serra Gèn 184.
|| 2. Acció de guardar, de vetllar perquè algú o alguna cosa no es perdi, no se'n vagi, no rebi un dany; cast. guarda. Donar en guarda una cosa: donar una cosa a guardar. Et lex vos en guarda et en ballia, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 7). Serà retengut en càrcera, o en ferres mès... o tengut en guarda, Usatges, 59. Tots los hòmens qui són dejús sa nobilitat e dejús sa guarda han a recórrer a cauayler, Llull Cavall. 26. Anats a la bona ventura e a la guarda de Déus, Muntaner Cròn., c. 70. Y per guarda de aquest home se ha posat un algotzir, doc. a. 1678 (BSAL, viii, 370). Especialment: a) Vigilància del bestiar pels pastors. «El bestiar de llana és de millor guarda que el boví».—b) Acció de guardar les bresques, de brescar les arnes o ruscs (Segarra). Guarda neta: la que es fa traient tota la bresca sencera del rusc. Mitja guarda: acció de treure només la meitat de la bresca (Sta. Col. de Q.).
|| 3. f. i m. Persona encarregada de guardar; cast. guarda, guardián. A Blanquerna fon donat un estudiant per guarda e per mestre, Llull Blanq. 2. No gosen ne presumesquen passar la dita barra fins tant, leyalment e vertadera, hagen denunciat a les guardes quant vi aporten, doc. a. 1399 (Mostassaf 248). Ne ha obs guardes foranes que'l guarden de perdre's, Genebreda Cons. 115. Tro que fo sabut per los guardes del dit carçre, Metge Somni iv. Com fon al portal de la ciutat, les guardes li digueren que s'esperàs, Tirant, c. 14. Espiant si el guarda forestal o els gendarmes auran passat, Massó Croq. 43.
|| 4. Grup de persones encarregat de guardar; cast. guardia. Per guarda els rossos àngels, per llàntia el sol li he dat, Atlàntida iv.
|| 5. Peça o objecte que serveix per a guardar, protegir alguna cosa; cast. guarda. a) Guardes del pany: sortints de ferro que té el pany o tancadura i que encaixen dins els buits que té la clau. Un pany de la porta de la sagrestia e mudar-hi guardes, doc. a. 1484 (Arx. Gral. R. Val.).—b) Guardes de l'espasa, del punyal, etc.: part adherida al pom per a servir de defensa o protecció a la mà. Una espasa o sabre ab sas guardas de bronso, doc. a. 1698 (Rev. Cat., vi, 348).—c) Guardes d'un llibre: fulls que l'enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat dels quals s'enganxa a la cara interior del cartó.—d) Peça de fusta o de corda que es posa a la part exterior del buc d'una embarcació per preservar-la dels cops que el moviment de l'aigua li pugui fer donar contra la paret del moll.
|| 6. Ramat, grup nombrós de caps de bestiar (Vall d'Àneu, mall.); cast. rebaño. Sembla una guarda que al puig s'acosta, Salvà Poes. 142. En guarda silenciosa pasturen, Riber Sol ixent, 4.
|| 7. per ext., Grup de persones o de coses qualssevol (mall.); cast. grupo. «Ara passa una guarda de nines».
    Refr.—a) «Per mala dona, cap guarda és bona» (Mall.).—b) «Desgraciada de guarda que no se guarda a si mateixa» (Mall.).
    Fon.: gwáɾðə (pir-or., or., bal.); gwáɾðɛ, gwáɾða (occ., val.). En la pronúncia més vulgar es diu gɔ́ɾðə (pir-or., or.), gɔ́ɾðɛ, gɔ́ɾða (occ.).
    Intens. (|| || 6, 7): guardeta, guardassa, guardota.
    Var. ort. ant.: garda (doc. segle XIV, RLR, xxix, 72).
    Etim.: derivat postverbal de guardar.