DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GUARDAR v. tr.: cast. guardar.
I. ant.
|| 1. Mirar, dirigir la vista (a un lloc, persona, cosa). E a cap d'una peça que nós lo gardam, no'l uim, Jaume I, Cròn. 64. Los eretges guarden ab la un ull tan solament en lo creador e en les creatures, Llull Cont. 316, 27. Yo guardé e viu luyr los capells de ferre, Muntaner Cròn., c. 238. Per què guardàveu ab tan alegra cara la nostra serventa?, Metge Somni iii. No sé de qual costat guart que no'm crem, Ausiàs March, lxxxix. Evitar de dir... guardar per mirar, Fenollar Regles, 38.
|| 2. Considerar, fixar-se, posar atenció (en una cosa). Si hanch fiu nengunes coses qui us vinguessen a desplaer, que'm sia tot perdonat e no m'ho guardets en aquest pas, Desclot Cròn., c. 167. No he guardat perill de ma persona ne d'amich, Muntaner Cròn., c. 77. Axí com lo bon metge qui no guarda lo plaer del pacient mas lo profit, Metge Somni iii.
|| 3. refl. Adonar-se, prendre's guarda d'una cosa, haver-ne esment; cast. darse cuenta. Senyor, què farets ab aquests hòmens, que quan vos guardarets, lexar vos han sol aquí, Jaume I, Cròn. 169. Quinya és vostra vida sino un vapor que's va sobre la terra, que quant te guardes ja és desfet, Sermo Septem art.
|| 4. refl. Pertocar, esser propi; cast. tocar. Perque senyors, a vosaltres se guarda primerament dir què devem fer, Manual Vegueria Vall de Ribes, 2. La ydropisia en quant se guarda al cirúrgich és apostema, Cauliach Coll., ll. ii, d. 2a, c. 5.
|| 5. Esperar. Tot ço que el les deya que aduxessen, o fusta o pera, no guardauen los cauallers que'ls hòmens de peu la y aduxessen, que els metien mà en tot, Jaume I, Cròn. 69.
II. || 1. Procurar; posar esment i esforç per conseguir o evitar una cosa; cast. procurar, cuidar. Garda que ta muyler no conega tos vicis, Llull Mil Prov. 398. Sia avar de temps guardant que no perde temps, Letra Reyals Cost. 54. Guardau que no fassau may cosa que sia mal feta, Comalada Pierres Prov. 10.
|| 2. Preservar, defensar de dany; cast. guardar. Si'ns uolem gardar de perdició. Hom. Org. 1 vo. Plàcia-us que'ls defenats e que'ls guardets de mal, Muntaner Cròn., c. 67. Altres enemichs hi ha de què no te pots guardar, Metge Somni iii. O quin angelet morisch! gordau-vos d'ell, Coll. dames 889. a) absol., sense indicació expressa del dany de què es preserva. Uostres som naturals e som-uos tenguts de gardar uostres membres, Jaume I, Cròn. 56. Déu vos guard (Déu te guard, Déu lo guard, etc.): fórmula usual de salutació, principalment en trobar-se dues persones, abans d'iniciar la conversa.
|| 3. Vigilar, tenir esment a algú o a alguna cosa perquè no se'n vagi, no li esdevingui quelcom que cal impedir, etc.; cast. guardar. Encontrà una azalta pastoressa que guardaua bestiar, Llull Felix, pt. i, c. 1. A fi que'l uxer qui guardaua la porta..., Pere IV, Cròn. 125. Mana donchs que lo sepulcre sie guardat, Gerson Passio 13. a) absol. Altres armats | defora'l clos | entorn del fos | de jorn guardaven, Spill 7085.—b) Guardar abelles: treure la mel i la cera del rusc. Tres coses fan hom tost gras: bufar en foc, gardar abeyles e malaueiar en rabost, Llibre de tres, no 19.
|| 4. Reservar, tenir una cosa per a més envant; cast. guardar. Per vós guardava l'ànima i lo cor, Canigó xii. Pressentia ja els desplaers que li guardava la vida de població petita, Oller Vilaniu 17. Un vi que guardava per Nadal, Costa Agre terra 62. «Te guard sa dolsa»: ho diu la novia a un qui no va anar al refresc de les noviances, significant que encara hi pot anar a refrescar (Mall.).
|| 5. Observar, complir allò que s'ha promès o a què s'està obligat; cast. guardar. Lo Veguer... guardarà raó e justícia a tots hòmens, Cost. Tort. I, iii, 1. Que la nostra honor li fos ben guardada axí com se pertanyia, Pere IV, Cròn. 331. Tostemps me plauria haver menjars specials e delicats..., e no y guart temps, dejunis ni manera, Eximenis Conf. 14. Vós me haveu promès de guardar-me honestat, Comalada Pierres Prov. 43. Guardar les festes: colre-les, passar-les santament; no treballar-hi. Reposaren en lo setè dia e guardaren-lo, Serra Gèn. 75. Festa de guardar: festa colenda.
|| 6. Impedir; cast. guardar. Lo vent contrari nos ha guardat de pèndrer port, Lacavalleria Gazoph. Ell m'envià a mi..., per a guardar-te | de què et prenguis venjança per ta mà, Alcover Poem. Bíbl. 57. a) refl. Evitar de fer alguna cosa; cast. guardarse. Lo senyor infant comptà-li-ho, emperò bé se guardà que hanch no li dix negú feyt d'armes que ell hagués feyt de sa persona, Muntaner Cròn. c. 14. Emperò guardats-vos de dir qui som nosaltres, Curial, ii, 41. Nengun home no pot sinó ben tallar, sols que's guart que no tall de lonch, Robert Coch 1 vo.
    Loc.—a) Guardar les espatlles a algú: protegir lo, fer-li costat. Jo só massa atrevit... Sort de que darrera meu hi ha qui'm guarda les espatlles, Oller Notes 230.—b) Guardar-se d'una cosa com de caure, o com d'escaldar-se: tenir molt d'esment a evitar-la.—c) Déu nos guard...!: exclamació per a introduir l'expressió d'una cosa que consideram molt dolenta.—d) No guardar pont ni palanca: no tenir mirament, no aturar-se davant cap obstacle. Lo dit senyor infant no hi guardava pont ni palancha, que lla hon era lo pus estret feyt d'armes..., lla era ell tota vegada, Muntaner Cròn., c. 14. (En el diccionari Labèrnia trobam la locució no guardar font ni palau, que evidentment és una deformació de no guardar pont ni palanca).—e) Guardar algú de mentir: confirmar allò que ell ha dit; impedir que sia tingut per mentider.—f) Guardar-se una poma per a la set: estojar, reservar alguna cosa per a quan es presenti un cas de necessitat.—g) Guarda't d'errar! o simplement Guarda't!: exclamació que serveix per a indicar incredulitat respecte a allò que s'ha dit o que es diu després; equival a «No t'ho pensis! No ho creguis!» (Men.).—h) El rei li guarda els porcs!: es diu irònicament referint-se a algú molt orgullós (Cast.).—i) Ja me'n guardaràs un ou!: es diu per indicar incredulitat respecte a allò que s'acaba de dir.—j) Déu mos ne guard, i que no mos n'estoig!: es diu després de sentir contar una desgràcia, malaltia, gran tribulació, etc. (Mall.).
    Refr.—a) «Lo que Déu guarda, el dimoni no ho toca» (Mallorca, Menorca).—b) «La por guarda la vinya»: vol dir que moltes malifetes no arriben a cometre's per por del càstig o de les conseqüències.—c) «La roba vella guarda la nova»: significa que cal fer servir les coses velles per no gastar les noves.—d) «Mala de guardar és la que no es sap guardar»: es refereix principalment a les dones o noies que no defugen les ocasions de caure o pervertir-se.—e) «Val més sa que guarda que sa que cura»: vol dir que és millor prevenir el mal que guarir-lo (Mall., Men.).—f) «Casa de dues portes fa de mal guardar».—g) «Déu nos guard nostre senyor, per por de pitjor»: es diu referint-se a un mal o desgràcia que es considera tolerable en quant n'evita o substitueix un de més greu.—h) «Guarda'm tu, i et guardaré jo»: es refereix al respecte mutu.—i) «El qui no guarda, no té» (val.); «Qui no guarda el pa, no en té per l'endemà» (Men.); «El qui no guarda quan té, no menja quan vol» (val.).—j) «Si vols tenir molt, guarda lo poc».—l) «Qui ho guarda per demà, ho guarda p'es ca»: es diu al·ludint als qui estalvien massa (mall.).—m) «Més val guardar lo que un té, que esperar lo que no té» (mall.).—n) «Ditxós sou que guarda una pesseta!»: es diu referint se a un mal petit que n'evita un de gros (mall.).
    Fon.: gwəɾðá, guɾðá (pir-or., or., bal.); gwaɾðá (occ.); gwaɾðáɾ (val.); goɾðá (occ., mall.).
    Var. dialectal: gordar.
    Etim.: del germànic wardon, ‘contemplar, considerar’ (cf. Meyer-Lübke REW 9502).