Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  guarnir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GUARNIR v. tr.
|| 1. Fornir una cosa d'aquelles peces o elements que la completen o que serveixen per a la seva defensa, protecció, adorn, etc.; cast. guarnecer. Los manauen que anassen uetlar de nuyt ab los cauals guarnits als genys, Jaume I, Cròn. 113. Avets donada manera als cavallers que's guarnesquen de ferre e de fust per tal que's defenen de lurs enemics, lo vostre servidor vos clama mercè que vós lo guarniscats de vertut, Llull Cont. 112, 30. Al rey de Granada deyen los seus hòmens: Senyor, que açò que vós no guarnits Bera e Almeria, que cert lo rey d'Aragó vendrà sobre vós, Muntaner Cròn., c. 47. Per guarnir la dita campana, de sa truja ab ses baldes, corrons, anella e tota sa ferramenta, doc. a. 1472 (Arx. Gral. R. Val.). Lo portà al seu palau, lo qual era molt guarnit de riquezas, Comalada Pierres Prov. 68. No li traurà la malla de ferre que el guarneix, Alcover Poem. Bíbl. 67. a) fig. Les bones obres... són guarnides de caritat e de amor de Déu, Genebreda Cons. 169. Lo cap guarnit de penses luminoses, Trobes V. Maria [183].
|| 2. especialment: a) Posar anses i brocs a les peces de terrissa (Empordà, La Selva, Camp de Tarr.).—b) Posar els guarniments a un animal de tragí; cast. arrear, aparejar. Volem a lur offici pertànyer los cavalls de nostre cors guarnir les armadures del armador reebudes, Ordin. Palat. 50.—c) nàut. Posar a un aparell o a un arbre de vaixell les barres o caps que li pertanyen; passar la corda pels ulls dels botons o quadernals.—d) En filatura i teixits, posar els rodets o les bobines corresponents en el bastidor anomenat fileta (Barc.).—e) Amanir, posar a un guisat el condiment. Sa cansaladona viada y sa boleta de sagí guarnida de sigronets y patatetas, Pons Auca 290.—f) refl. Espessir-se el sembrat que havia romàs una mica clar (Mall.). «Es sembrat se gorneix» (ap. Rokseth Cult. cér. 73).—g) refl. Començar a treure plomes els ocellets o pollets (Figuera Dicc.).—h) Engastar en metalls o pedres fines; cast. guarnecer. La clau era guarnida de fines pedres, Tirant, c. 343. Com una perla fina guarnida d'or y argent, Costa Trad. 43.—i) Posar a un capell el suador i el floc (Mallorca).—j) Omplir un eixam la paret de dalt d'un buc, de manera que no es vegi claror per baix (Manacor).
|| 3. Estar situat als costats d'una cosa per protegir-la o com protegint-la; cast. guarnecer. Un caminoy que guarnian estepas y matas, Aguiló Poes. 12. Dos trenes... de rulls aprés que el front gornien, Verdaguer Jov. 192.
|| 4. Compondre o organitzar una cosa relativament complicada, combinant-ne les parts components; cast. fabricar, preparar. I prompte sa tanyada guarnia amb grans boscúries | verdós mantell a Espanya de tota flor brodat, Atlàntida x. Voreta el riu me n'he guarnit un niu, Verdaguer Idilis. No has guarnit prou bé el parany, Ruyra Pinya, i, 118.
|| 5. fig. Arreglar (en sentit irònic); posar en mala situació; cast. apañar. «Estem ben guarnits amb aquest home!»A fe que m'heu ben gornit, cançó pop. (ap. Milà Rom. 192). Estic ben guarnit amb tu que et dóna per estar ensopida, Roig Flama 114. Estem ben guarnits, de la manera que es posa el món, Oller Vilaniu 344. Especialment: a) Entabanar, enganyar. «Ai, noi: t'han ben guarnit!»
    Fon.:
gwəɾní, guɾní (pir-or., or., men., eiv.); gwaɾní (occ.); gwaɾníɾ, goɾníɾ (val.); goɾní (occ., mall.).
    Var. ort.
ant.: garnir (Jaume I, Cròn. 132; Llull Arbre Sc. ii, 427); guornir (doc. a. 1333, ap. BSAL, xi, 38); gornir (Pere IV, Cròn. 48).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
del germànic warnjan, ‘proveir-se, abastir-se’ (cf. Meyer-Lübke REW 9507).