Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  guatlla
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

GUATLLA (i dial. guatla i guàtlera). f.
|| 1. imatge  Ocell gal·linaci migratori, de l'espècie Coturnix communis, semblant a la perdiu, negrós pel cap i per damunt i cendrós clar per la part inferior; cast. codorniz. Trobà dos mercaders genovesos qui caçaven guatles, Muntaner Cròn., c. 221. Reclam és de guatles vostre caragol, Proc. olives. 55. Les guatlles són molt superbes y orgulloses, Agustí Secr. 16. M'amagava entre els blats verds... per trobar-hi el niu de la guàtlera o de la terrola, Riber Miny. 52.
|| 2. imatge  Guatlla maresa: ocell gal·linaci de l'espècie Gallinula crex, més gran que la guatlla comuna; cast. rascón, rey de codornices.
|| 3. Aixingló de raïm (Arenys de Mar, Mataró); cast. gajo.
|| 4. Guatla terrera: excrement humà (Al.): cf. Martí G., Tip. mod. i, 107.
|| 5. fig. i fam. Mentida (Gir., Barc., Tarr.); cast. bola, trola, patraña. No seria guatlla | afirmar que n'hi ha tot un infinit, Sagarra Equador 100.
    Loc.
—a) Fer tant de profit com els perdigons a les guatlles: esser una cosa nociva, fer molt de mal (Manresa).—b) Esser més tonto que una guatlla mirant-se a l'espill: esser molt beneit (Tortosa). Ets més tonta que una gual·la mirant-se a l'espill, Moreira Folkl. 98.
    Cult. pop.
—La gent del camp atribueix humorísticament diverses versions parlades al cant de la guatlla. Diuen que la guatlla, en cantar, diu: «Blat segat! blat segat!» (Rosselló, Plana de Vic); «Blat pelat! blat pelat!» (Berguedà); «Blat florit! blat florit!» (Guilleries); «Blat claret! blat claret!» (Gandesa); «Blat corat! blat corat!» (Tamarit de la L.); «Set per vuit! set per vuit!» (Camp de Tarr.).
    Fon.:
gwáʎʎə (Rosselló, Garrotxa, Vallès, Barc., Vendrell, Camp de Tarr.); gwáʎʎa (Bonansa, Pont de S., Pobla de S.); gwáʎʎɛ (Sort, Artesa de S., Ll., Fraga, Falset); gwáʎa (Tamarit de la L.); gɔ́ʎʎə (Conflent, Empordà, Berga, Ribes, Lluçanès, Solsona, Manresa, Vallès, Penedès, Sta. Col. de Q.); gwáɫɫa (Tortosa, Val., Cullera, Gandia, Pego); gwáɫɫɛ (Gandesa, Sueca, Alcoi); gwála (Calasseit, Benassal, Morella, Val.); gáʎʎə (Arles, Colliure, Ribesaltes); gwáɫɫəɾə (Mall., Men.); gwáʎʎəɾə (Gir., Palafrugell, St. Feliu de G.).
    Intens.:
—a) Augm.: guatllassa (guatlerassa).—b) Dim.: guatlleta (guatlereta); guatllona (guatlerona), guatlló (guatleró).—c) Pejor.: guatllota (guatlerota), guatllot (guatlerot).
    Var. ort.
ant.: gatla (Scip. e An. 37); golla (doc. a. 1546, ap. Alós Inv. 55).
    Etim.:
del llatí coacŭla, mat. sign. (cf. Meyer-Lübke REW 2004).