Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  guerrer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GUERRER, -ERA
|| 1. adj. Pertanyent o relatiu a la guerra; afectat a la guerra; cast. guerrero, belicoso. Pacientment | may ho prenia, | ... | tots temps guerrera | dava'm turment, Spill 4460. A l'hèroe han vist son pit d'atleta i aire guerrer i pagesívol. Atlàntida ii.
|| 2. m. i f. Qui fa guerra; lluitador; cast. guerrero. Era stimat | entre 'ls guerrers | no dels darrers, Spill 1459. I veig guerrers que mig desnús combaten, Costa Poes. 24.
|| 3. m. i f. Qui festeja l'enamorat o enamorada d'un altre (mall.); cast. rival. Han mort un mariner... tallant-li la gargamella un altre jove mariner guerrer de la sua enamorada, doc. a. 1787 (BSAL, xxv, 136). He tengut paraules amb en Gaspar, que és guerrer meu, Roq. 39. «Sa guerrera por no em fa, | que em deverteix s'estimat, | perque quan està cansat | de rallar amb mi, llavò hi va» (cançó pop. Mall.). Donar guerrer: admetre a festejar un altre enamorat o enamorada sense acomiadar el o la que ja es tenia. «S'al·lota m'ha dat guerrer, | jo li donaré guerrera; | molts de pics, per causa seva, | me'n vaig a colgar endarrer» (cançó pop. Mall.).
    Fon.:
gəré (Barc.); geréɾ (Val.); ɟəré (Palma).
    Etim.:
derivat de guerra, o tal vegada ja procedent d'un derivat llatí-germànic *werrariu, mat. sign. || || 1, 2 (cf. el fr. guerrier, l'it. guerraio, etc.).