DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GUILLA f.
|| 1. Guineu, animal mamífer de la família dels cànids, espècie Canis vulpes (pir-or., or., Ribagorça, Pallars); cast. zorra. Lo conill té per son natural un temor de la guilla, com fa la ouella del llop, Agustí Secr. 164.
|| 2. Persona astuta i de males arts (Empordà, Vallès); cast. pícaro.
|| 3. Dona deixadota, mal vestida (Rocabruna).
|| 4. Rata guilla: rata d'arbre, animal semblant a una rata que s'enfila pels arbres (Farrera, ap. Coromines Card. 295).
|| 5. Peix semblant al noi, però més curt, de color negra i rossa, i llefiscós (St. Feliu de G.) (Griera Voc. peixos).
    Loc.—a) Pudir o Esser pudent com una guilla: esser molt pudent.—b) Esser més brut que una guilla: esser molt brut.—c) Murri com una guilla: molt astut i mal intencionat.—d) Anar amb la cua de la guilla: obrar amb segona intenció (Plana de Vic).—e) Escorxar la guilla: vomitar.
    Refr.—a) «Les guilles fan el mal lluny del cau» (Empordà, Garrotxa).—b) «Quan la guilla no en pot haver, diu que són verdes» (Empordà).
    Fon.: gíʎə (pir-or., or.); gíʎa (Pont de S., Senterada).
    Intens.:—a) Augm.: guillassa.—b) Dim.: guilleta, guillota, guillot.
    Etim.: segons Fouché Phon. 94, del germànic wihsela, mat. sign.

2. GUILLA f.
Capa d'àcid carbònic que es forma damunt el vi que omple els cups (Camp de Tarr.). S'hi ha posat la guilla: es diu per indicar que l'aire és asfixiant (Labèrnia-S. Dicc.).

3. GUILLA f.
Collita, usufruit (Ros Dicc. 126).
    Etim.: de l'àrab ġilla, var. de ġalla, ‘fruits’, ‘collita’ (Eguílaz Glos. 415).

4. GUILLA
Llin. existent a Puigcerdà, Manresa, St. Feliu de C., Aramunt, etc.
    Etim.: del nom personal germànic Wilia (cf. Aebischer Onom. 22).

GUILLÀ
Llin. existent a Puigcerdà, Barc., etc.
    Etim.: probablement del nom personal germànic Wiliand (cf. Förstemann Altd. Nb. i, 1593).