DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GUILLAR v.
|| 1. intr. Fugir; anar-se'n com d'amagat; cast. escapar, escabullirse. El trinxerayre va pujar, y va atipar-se... y ha guillat de casa aquesta matinada, Alexandre Font (Catalana, vi, 127). No et dic de guillar per aquest, no t'espantis, és inofensiu, Espriu Lab. 121. (També s'usa com a pronominal i amb el pronom les com a complement directe: guillar-se les. «Ja te les pots guillar!»: ja pots anar-te'n!)
|| 2. tr. Fer perdre l'enteniment; cast. chiflarse.
    Fon.: giʎá (or., occ., bal.); giʎáɾ (val.).
    Etim.: incerta. Wagner Argot 64 diu que probablement es tracta del mateix mot que el cast. guiñarse ‘irse o huirse’ de l'antiga germania espanyola; també pot relacionar-se amb el prov. guilar, ‘enganyar’, i guila ‘engany, astúcia’, derivat del germ. vile, mat. sign.