DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GUINEU f.
|| 1.   Mamífer de la família dels cànids, espècie Canis vulpes, de devers 60 cm. de llarg, de pèl rogenc, orelles dretes i cua llarga i grossa (or., occ.); cast. zorra, raposa. Cell qui aguayta los altres falsament... és comparat a guineu, Genebreda Cons. 185. Les gents se ajustaven tantes que mataven la guineu, Eximenis Terç, c. 117. Per ço lo appellà a tal dexeble guineu, per lo cor corrupte que havie, Sermons SVF, ii, 276. Altres havents d'aquell menys sentiment | que la guineu, molt astut animal, Ausiàs March cxl. Evitar de dir... guineu per rabosa, Fenollar Regles 142.
|| 2. fig. Persona astuta i malintencionada; cast. zorra. Y goses preguntar-m'ho, farsanta guineu, bruxa malehida?, Oller Reny. 33.
|| 3. Adobacossis (Maella, ap. Griera Atlas, c. 16).
|| 4. Nom de diferents espècies de peixos: a) Peix de l'espècie Chimaera monstruosa (Torredembarra), conegut amb els noms de ull-verd (Costa de Llevant) i de caro (Tarr.).—b) Peix de les espècies Callionymus dracunculus, C. maculatus i C. Belenus (Tarr.).—c) Peix de les espècies Motella maculata i Motella fusca (Costa de Llevant).—d) Guineu vermella: peix de l'espècie Callionymus lyra (Tarr.).
|| 5. pl. Nom satíric que es dóna als habitants de Mollerusa, de Vilagrasseta, de Vallclara i d'Arcs de Bellvís.
|| 6. Cor tellós de la soca dels pins rebordonits que de vells han perdut la crosta i l'albura (Dosrius).
    Loc.
—Portar la guineu al civader: anar amb mala intenció, amb traïdoria.
    Refr.—a) «La guineu, lo que es sampa és seu» (Tamarit de la L.).—b) «La guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes»: es diu referintse als qui volen llevar importància a llurs fracassos.—c) «Qui guineus vol enganyar, molt de matí s'ha de llevar».—d) «Guineu que dorm, no menja gallina».—e) «Al seti de la guineu, qui se n'alça, ja no hi seu»: ho diu el qui pren el seti a un altre. I aquest contesta: «Quan la guineu vindrà, el qui segui no es mourà».
    Fon.: ginέw (pir-or., or., occ.).
    Sinòn.: guilla, rabosa.
    Intens.: a) Augm.: guineuassa.—b) Dim.: guineueta, guineuica, guineuona.—c) Pejor.: guineuota, guineuot.
    Etim.: del nom personal germànic Winald, segons Meyer-Lübke (REW 9544a; Katal. 139); del nom personal germ. Winihild, segons Coromines (BDC, xxiii, 249n.).