DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GUIX m.
|| 1. Sulfat de calci hidratat, que, en deshidratar-se parcialment per la calcinació, dóna una substància blanca que, feta pasta amb aigua, s'endureix ràpidament i per això s'empra en la construcció i en l'escultura; cast. yeso. Bat o pica guix en un alberch seu, doc. a. 1381 (Rubió Docs. cult. ii, 229). Un mollo de guix per fer pedres de bussons, doc. a. 1523 (Alós Inv. 39).Guix viu: el guix que per l'acció del calor ha perdut la transparència i s'ha blanquejat. Guix mort: el que ha perdut la força.
|| 2. Barreta de la dita substància, emprada per a senyar damunt fusta, pissarra, roba, etc.; cast. tiza. Acanant y assenyalant las pedras ab un cordill y un guix, Pons Auca 94. (A València es diu només guix de la barreta de marcar, mentres que el guix com a material és anomenat ges o algeps).
    Loc.—a) Dormir com el guix, o més que el guix: esser molt dormidor, o dormir molt fort.—b) No adormir-se el guix a la galleda, a algú: esser aquest molt deixondit, no passar-li per alt les coses que li cal atendre.
    Refr.
—«Guix i calç, tapen molts de mals»: vol dir que moltes malalties queden sense guarir, i oblidades dins la fossa.
Guix: llin. existent a Berga, Bagà, St. Pere de Torelló, Terrassa, Barc., etc.
    Var. ort. ant.: guyx (doc. a. 1324 ap. Bordoy Hist. Felanitx, i, 277); guys (doc. a. 1415, ap. Rev. Cat. ii, 270).
    Fon.: gíʃ (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); gís (Cast.).
    Var. form.: ges, algés, geps, algeps, gis.
    Etim.: del llatí gypsu, mat. sign. Les formes geps i algeps ens han vingut per mediació de l'àrab.