DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HABILIOR f.
|| 1. Habilitat, destresa (Barc.). Aquella habilió y trassuderia per a futesas y frivolitats, Pons Auca 23.
|| 2. Facultat, poder físic o psíquic per a una cosa; cast. fuerzas. «No té habilior per a tenir-se dret» (Empordà). «No em queda habilior ni de moure'm». Sense atrevir-se a bleixar ni tenir habilior de moure's, Pous Empord. 111. Vaig perdre la son; no tenia habilior de fer re, Ruyra E-Ch 29.
    Fon.: əβilió (or.).
    Var. form.: bilior (Ni feyna ni bilior de fer-la, Joaquim Pla, ap. Catalana, ii, 37); virior.
    Etim.: derivat de hàbil.