DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. HABILITADOR, -ORA m. i f.
Que habilita; cast. habilitador. Tocava als consellers y no als habilitadors, Rúbr. Bruniquer, v, 64.
    Etim.: derivat de habilitar amb el sufix -dor (<llatí -tōre).

2. HABILITADOR, -ORA adj.
Que ha d'habilitar-se; cast. habilitable. Se seguex en les abilitacions de tots los officis... els Jurats no miren ne consideren la sufficiència e habilitat necessària en les persones habilitadores, Llibre Abelló, carta 160.
    Etim.: derivat de habilitar amb el sufix -dor (<llatí -tōriu).