DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HABILITAR v. tr.: cast. habilitar.
|| 1. Fer hàbil o apte per a alguna cosa. Tan gran saber, que'n versos bells compondre y fer nos abilita, Viudes donz 700 Habilitant-los en la conexença de la quantitat de las syllabas, Ordin. Univ. 1596, fol 22 Habilità 'l quarto de la finestra pera l'exercici de sa indústria, Pons Auca 315 Com que el nostre despatx no tenia claror de dia, me'n van habilitar un de molt petit, Puig Servitud, 152.
|| 2. Declarar hàbil per a exercir un càrrec, per a una dignitat, etc. Si creheu que per esser antichs vostres mals actes, sien fora de la memòria de les gents e que... siau habilitat, mal creheu, Tirant, c. 139. Tots los sacerdots y ordenats de ordes majors... procuren abilitar-se y expossar-se de confessors, doc. a. 1754 (Hist. Sóller, ii, 923).
|| 3. Proveir d'allò que es necessita, especialment per a un viatge.
    Fon.: əβilitá (Barc., Palma); aβilitáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí habilitare, mat. sign. || 1.