DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. HABILITAT f.
Qualitat d'hàbil; pericia, destresa; cadascuna de les coses que es fan amb perícia o gràcia; cast. habilidad. «Estimat, si tu sabesses | quina habilitat té es vi, | sense escriure ni llegir | aprendries de fer esses» (cançó pop. Mall.). De la habilitat emperò dels quals examinats dos examinadors agen de esser conformes, doc. a. 1534 (Col. Bof. xli, 351). Contant ses habilidats de sa seua fiya y ses vivors de sa dona, Ignor 56. La sirena italiana... afanyosa de lluir les habilitats de gargamella, Caselles Mult 102.
    Fon.: əβilitát (Barc.); aβilitát (Val.); əβiliðát (Palma).
    Etim.: pres del llatí habilitate, mat. sign.

2. HABILITAT, -ADA adj.
Funcionari encarregat d'agenciar i recaptar els interessos del cos que el nomena; en certes corporacions, persona encarregada de pagar els sous o honoraris; cast. habilitado.
    Fon.: əβilitát (Barc., Palma); aβilitát (Val.).