DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HABITABLE
|| 1. adj. Que pot esser habitat; cast. habitable. Moltes aygues e stanys ha sobre la dita quarta part de la terra habitable, Genebreda Cons. 96. Aquella casa se tornava a poch a poch habitable, Ignor. 58.
|| 2. m. i f., ant. Habitant. Avets ordonats locs en los quals sien habitables aquells qui infinidament cové que sien conexents de la vostra bonea, Llull Cont. 59, 3. Que'n vostre sepulcre si'm feu habitable, | d'aquell volaré ab vós en lo cel, Passi cobles 136.
    Fon.: əβitábblə (Barc., Palma); aβitáβle (Val.).
    Etim.: del llatí habitabile, mat. sign. || 1.