DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. HABITADOR, -ORA m. i f.
Habitant. En la terra del emperador hauia molts habitadors, Llull Felix, pt. viii, c. 33. Per lo poch nombre dels habitadors de la parròchia de Scorcha, doc. a. 1415 (BSAL, vii, 10). Ja no ho és, com alguna hora, per sa règia abitadora, Verdaguer Flors Maria 35.
    Fon.: əβitəðó (Barc., Palma); aβitaóɾ (Val.).
    Etim.: del llatí habitatōre, mat. sign.

2. HABITADOR, -ORA adj.
Habitable; que es pot habitar. «Aquesta casa no és habitadora».
    Etim.: derivat de habitar amb el sufix -dor (<llatí -tōriu).