Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. habitar
veure  2. habitar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. HABITAR v.
|| 1. Viure, residir; estar amb certa continuïtat (en un lloc, casa, poble, etc.); cast. habitar. a) tr. La terra no és habitada per les coses animades, Genebreda Cons 96. Un avaro habitava una casa veya poch segura, Ignor. 43.—b) intr. Tots aquells qui habiten en la uila, hòmens e fembres, Jaume I, Cròn. 281. Si ho cremàs, jamés no hi habitara negú, Muntaner Cròn., c. 159. Les feres cerquen cavernes en què habiten, Metge Somni i. Dona d'aigua que habites | dins la fonteta del bosch, Costa Poes. 4.
|| 2. intr., fig. Existir, trobar-se (en tal o tal part); cast. encontrarse. Si pietat e misericòrdia en tu habiten, Tirant, c. 9.
|| 3. intr. vulgarment, Estar en quietud. Habita!: expressió imperativa amb què manen als infants estar quiets (Empordà, Ribagorça, Alt Pallars). «En aquesta casa no poden habitar»: no poden estar en quietud. El neguit no deixa habitar a la Pauleta, Víct. Cat., Cayres 196. Desde abans d'ahir la senyora mestra, pobra dona, no habita; ella sola ho ha hagut d'arreglar tot, «Veu de Catalunya» 1895, pàg. 86 (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.:
əβitá (pir-or., or., bal.); aβitá (occ., Maestrat); aβitáɾ (Cast., Val., Al.).
    Etim.:
del llatí habĭtare, mat. sign. || 1.

2. HABITAR v. tr.
Habituar (Torra Dicc.).