DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HABITATGE m.
|| 1. Habitació; lloc on s'habita; cast. habitación. Caragol qui aporta a ses costes son habitatge metex, Llull Cont. 143, 16. Als altars puiaven, feyen d'aquels als cauals abitatge, Anònim (Cançon. Univ. 251). Sota Montjuic... els habitatges formen petites clapes, Roig Flama 189.
|| 2. ant. Veïnatge; acció d'habitar amb altres en un lloc determinat; cast. vecindad. Pusquen vivir complidament en vostre habitatge, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 35). En lo que és admetre o repellir de ciutadanatge y habitatge, Rúbr. Bruniquer, i, 77. Carta d'habitatge: testimonial de veïnatge (doc. a. 1460, Monsalvatje Not. hist. v, 35).