DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HABITUAL adj.
Que es fa o es troba per hàbit, per costum, amb freqüència gairebé normal; cast. habitual. Aquell to sentenciós li era habitual, Rosselló Many. 48. Pel país on transcorre la meva vida habitual, Pla Pagesos 17.
    Fon.: əβituáɫ (Barc., Palma); aβituáɫ (Val.).
    Etim.: pres del llatí habituale, mat. sign.