DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HABITUAR v. tr.
|| 1. ant. Posar en hàbit. La primera virtut cardinal és iusticia, ab la qual hom qui de ella és abituat e uestit és just, Llull Doctr. inf. 517. Axí com Lucifer habituat de injúria e de crueltat, Lull Arbre Sc. ii, 152.
|| 2. Acostumar; adaptar a una cosa per la repetició d'actes; cast. habituar. Son pare havia'l creat e habituat a molt bones costumes, Llull Blanq. 1. Hom no forà | que, de lonch temps habituat, | per algun vici delitat, | aquell jaquescha 'n un instant, Ausiàs March, cxxviii. Un vey malalt y poch habituat a contenir es seu geni devegades aspre, és mal d'aconhortar, Ignor 22.
    Fon.: əβituá (Barc., Mall.); aβituáɾ (Val.).
    Etim.: del llatí habituare, mat. sign.