DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HAJAR v. tr.
|| 1. Haure, agafar (pir-or., Empordà, Costa de Llevant); cast. haber, coger. «Hem hajat molt de peix». «Anem a hajar fruita» (=a collir-ne). Uns pescayres l'escorcollen per a probar d'hajar barps y granyotes, J. Moliner (Rev. Cat., vi, 87). Que n'hauríem hajats, avui, d'ocells!, Ruyra Parada 13. Per hajar aquell bonic roc que amb son brill l'encisa, Berga MT 33.
|| 2. Hajar-se-les: tractar animadament, discutir, barallar-se (Rosselló, Vallespir); cast. habérselas Mentres el ferrer se'ls hajava amb en Banyeta, Caseponce Contes Vallesp. 153. Ningú se les hajava ab la gent del carrer, Caseponce Man. 129.
    Fon.: əʒá (pir-or., or.).
    Etim.: format per derivació analògica damunt les formes de subjuntiu del verb haver (haja, hages, etc.).