Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  herald
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HERALD (i ant. heraut i herau). m.: cast. heraldo.
|| 1. Oficial que en l'edat mitjana tenia el càrrec de portar els missatges, ordenar les festes cavalleresques i portar el registre de la noblesa. Vostra letra havem rebuda... que'ns havets tramesa per Aragó herau vostre, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 561). Vench als honorables consellers un heraut de part de la senyora Reyna de Nauarra, doc. a. 1440 (arx. mun. de Barc.). Un heraut vench d'Alamanya e cercava un caualler, Curial, i, 13. No pot esser fet haraut o rey d'armes que no sia fill de gentil hom, Tirant, c. 207. Lo heralt porta una casaca guarnida de les armes del Príncep, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. fig. Missatger o precursor; capdavanter. Ja veig lo sol exit | de qui l'Estrella heralda me somreya, Verdaguer Roser 11. Recorrerà la terra, | heralt de la justícia, lluytant ab l'Anticrist, Costa Trad. 109.
    Fon.:
əɾáɫ (Barc.); eɾáɫt (Val.); əɾáɫt (Palma).
    Etim.:
del germ. *herialt, mat. sign. || 1.