| |||
|
herbei |
DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT
HERBEI m.
Herba espessa que cobreix el sòl; cast. césped. Del herbey ne fan cadira, Verdaguer Fug. 33. Terres magres, mal vestides d'herbey, Oller Pil. 101. Sobre l'herbei moll dels camins, Colom Juven. 99. M'atreia el borbolleig de les cascates, me temptava el llençol del verd herbei, Berga MT. 47.
Fon.: əɾβέј (or.); eɾβéј (occ.); əɾβə́ј (mall.).
Etim.: del llatí herbĭtĭu, ‘lloc cobert d'herba’.